HTTP 200 OK
Allow: GET, HEAD, OPTIONS
Content-Type: application/json
Vary: Accept
{
"count": 1067,
"next": "http://www.astro4edu.org/oae-api/bigideas-subideas/all/?page=11",
"previous": "http://www.astro4edu.org/oae-api/bigideas-subideas/all/?page=9",
"results": [
{
"sub_idea_id": 28,
"sub_idea_of": 4,
"sub_idea_number": 3,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Gravitational waves and subatomic particles provide new ways of studying the Universe",
"language_code": "ca",
"headline": "Les ones gravitacionals i les partícules subatòmiques ofereixen nous mètodes d'estudiar l'Univers",
"text": "La teoria general de la relativitat va predir l'existència d'ones gravitacionals —ondulacions en l'espai-temps— a principis del segle XX. La primera detecció directa confirmada es va aconseguir el 2015, des d'aleshores, els científics les poden fer servir com una nova finestra per estudiar l'Univers. Les ones gravitacionals es generen per intenses interaccions gravitacionals, com la fusió de dos forats negres massius o estrelles de neutrons. Els astrònoms també detecten diversos tipus de partícules subatòmiques, com ara els neutrins, els electrons o els protons, per conèixer l'interior del Sol i alguns dels processos més energètics del Cosmos.",
"number_substitute": null,
"categories": [],
"category_ids": []
},
{
"sub_idea_id": 29,
"sub_idea_of": 4,
"sub_idea_number": 4,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Astronomy makes use of data obtained from observations and simulations to model astronomical phenomena in the framework of current theories",
"language_code": "ca",
"headline": "L'Astronomia fa servir les dades obtingudes a partir d'observacions i de simulacions per tal de modelar fenòmens astronòmics en el marc de les teories actuals",
"text": "Els astrònoms creen models matemàtics dels objectes astronòmics, dels fenòmens associats i de la seva evolució. L'estructura d'aquests models és definida per les teories fonamentals de la física i de la química. Alguns models consisteixen en relacions matemàtiques elementals, els més complexos fan ús de simulacions numèriques. Les simulacions més sofisticades s'executen en alguns dels superordinadors més grans del món. Les dades aconseguides amb els telescopis i els detectors s'usen per verificar i perfeccionar els models. La interacció entre l'evidència observacional i els models teòrics és un aspecte important dels descobriments.",
"number_substitute": null,
"categories": [],
"category_ids": []
},
{
"sub_idea_id": 30,
"sub_idea_of": 4,
"sub_idea_number": 5,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Astronomical research combines knowledge from different fields, such as physics, mathematics, chemistry, geology and biology",
"language_code": "ca",
"headline": "La recerca astronòmica combina coneixements de diferents camps, com ara la física, les matemàtiques, la química, la geologia i la biologia",
"text": "La recerca astronòmica professional combina coneixements de les matemàtiques, la física, la química, l'enginyeria, les ciències de la computació, així com d'altres camps. Aquesta visió àmplia s'ha demostrat essencial per revelar i modelar la naturalesa dels objectes i dels fenòmens astronòmics. Per exemple, per entendre les reaccions nuclears que tenen lloc dins de les estrelles, els científics necessiten la física nuclear; per detectar els elements resultants en les atmosferes de les estrelles, necessiten la química. L'enginyeria és essencial per a la fabricació de telescopis i detectors, i el desenvolupament de programari específic és fonamental per analitzar les dades que proporcionen aquests instruments.",
"number_substitute": null,
"categories": [],
"category_ids": []
},
{
"sub_idea_id": 31,
"sub_idea_of": 4,
"sub_idea_number": 6,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Astronomy is divided into a number of specialties",
"language_code": "ca",
"headline": "L'Astronomia es divideix en diverses especialitats",
"text": "Com que una bona descripció dels objectes i dels fenòmens astronòmics requereix un bon coneixement d'altres camps científics, l'Astronomia moderna es divideix habitualment en especialitats segons els principals temes abordats. Algunes d'aquestes especialitats comprenen: l'astrobiologia, la cosmologia, l'astronomia observacional, l'astroquímica i les ciències planetàries. Els astrònoms també poden triar una especialitat per estudiar un tipus d'objecte en particular, com ara les nanes blanques. Donat l'important paper que la física juga dins de l'Astronomia, els termes \"astrofísica\" i \"astronomia\" es fan servir indistintament.",
"number_substitute": null,
"categories": [],
"category_ids": []
},
{
"sub_idea_id": 32,
"sub_idea_of": 4,
"sub_idea_number": 7,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Time and distance scales in astronomy are a lot larger than the ones we use in our daily life",
"language_code": "ca",
"headline": "Les escales de temps i de distància en Astronomia són molt més grans que les que fem servir en la nostra vida diària",
"text": "La Lluna és l'objecte celeste més proper a la Terra, és a uns 384.400 quilòmetres. El Sol té un diàmetre d'uns 1,39 milions de quilòmetres, una massa d'uns 1989 mil bilions de bilions de quilograms, i és l'estrella més propera a la Terra a uns 150 milions de quilòmetres (la distància amb què es defineix la Unitat Astronòmica, au). L'estrella més propera al Sol és Proxima Centauri que és a uns 4,25 anys llum de distància. Un any llum és la distància que recorre la llum (en el buit) en un any, que és una mica més de 9 bilions de quilòmetres. La nostra galàxia té un diàmetre de 100.000-120.000 anys llum; les altres galàxies poden trobar-se a milers de milions d'anys llum de distància. Les unitats de mesura en Astronomia són molt més grans del que podem imaginar. Les escales del temps astronòmic són llargues; les edats de milions o milers de milions d'anys són habituals.",
"number_substitute": null,
"categories": [],
"category_ids": []
},
{
"sub_idea_id": 33,
"sub_idea_of": 4,
"sub_idea_number": 8,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Spectroscopy is an important technique allowing us to probe the Universe from a distance",
"language_code": "ca",
"headline": "L'espectroscòpia és una tècnica important que permet estudiar l'Univers a distància",
"text": "Estudiant l'espectre dels objectes astronòmics se'n poden revelar diverses característiques: la descomposició semblant a un arc iris de la seva llum en miríades de colors diferents, cadascun caracteritzat per la longitud d'ona de la llum. Analitzant la llum procedent d'aquests objectes, els astrònoms poden determinar-ne detalls com ara la composició elemental, la temperatura, la pressió, el camp magnètic, entre altres propietats.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Telescopes, Instruments and Observatories"
],
"category_ids": [
3
]
},
{
"sub_idea_id": 34,
"sub_idea_of": 5,
"sub_idea_number": 1,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Telescopes and detectors are crucial to the study of Astronomy",
"language_code": "ca",
"headline": "Els telescopis i els detectors són crucials per a l'estudi de l'Astronomia",
"text": "Com que les ones electromagnètiques són la principal font d'informació de l'Astronomia, els telescopis i els detectors juguen un paper important a l'hora de recollir i d'analitzar aquestes ones. Els telescopis més grans recullen més llum, cosa que permet als astrònoms identificar i analitzar objectes molt tènues. Els telescopis més grans també tenen més poder de resolució, cosa que permet estudiar els objectes amb més detall. Tot i que les primeres observacions astronòmiques es van realitzar mirant directament a través d'un telescopi, els detectors actuals permeten documentar les observacions, a moltes longituds d'ona diferents, de manera objectiva.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Telescopes, Instruments and Observatories"
],
"category_ids": [
3
]
},
{
"sub_idea_id": 35,
"sub_idea_of": 5,
"sub_idea_number": 2,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Some telescopes can be linked together to act as one big telescope",
"language_code": "ca",
"headline": "Alguns telescopis poden treballar de manera coordinada i actuar com un únic gran telescopi",
"text": "Mitjançant una tècnica anomenada interferometria, els astrònoms poden enllaçar molts telescopis i fer-los funcionar com si fos un únic gran telescopi. La resolució d'aquests instruments combinats és la d'un únic telescopi amb un diàmetre igual a la màxima distància entre dos qualssevol dels telescopis enllaçats més petits. Això permet als astrònoms veure detalls més petits i més fins en els objectes astronòmics, així com distingir entre objectes separats, com ara una estrella i el seu sistema planetari.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Telescopes, Instruments and Observatories"
],
"category_ids": [
3
]
},
{
"sub_idea_id": 36,
"sub_idea_of": 5,
"sub_idea_number": 3,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Astronomical observatories are located on Earth and in Space",
"language_code": "ca",
"headline": "Hi ha observatoris astronòmics a la Terra i a l'espai",
"text": "L'atmosfera terrestre absorbeix la radiació de gran part de l'espectre electromagnètic. És transparent a la llum visible, a certes radiacions ultraviolades i infraroges i a la ràdio d'ona curta, però la resta és sobretot opaca. La majoria de bandes ultraviolades i moltes de llum infraroja, així com els raigs X, no poden penetrar en l'atmosfera. Per aquest motiu, la majoria de telescopis que recullen llum diferent de la visible, la ràdio i un nombre menor d'altres bandes de longitud d'ona, s'han de situar a l'espai. Tot i que des de la superfície es pot observar la llum visible, la turbulència de l'atmosfera terrestre afecta la qualitat de les imatges, per la qual cosa també hi ha telescopis òptics instal·lats a l'espai.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Telescopes, Instruments and Observatories"
],
"category_ids": [
3
]
},
{
"sub_idea_id": 37,
"sub_idea_of": 5,
"sub_idea_number": 4,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Earth-based astronomical observatories are often located in remote regions all around the world",
"language_code": "ca",
"headline": "Els observatoris astronòmics terrestres es troben sovint en regions remotes d'arreu el món",
"text": "Hi ha pocs llocs a la Terra amb les condicions d'observació perfectes que es donen a altituds elevades, l'absència de contaminació lumínica i la transparència de l'atmosfera en determinades longituds d'ona. Aquests llocs solen ser hostils, difícils d'accedir i, normalment, es troben molt allunyats dels principals assentaments humans. Els astrònoms viatgen a aquests llocs per a fer-hi les seves observacions, o bé permeten que experts locals operin els telescopis, o bé fan ús de telescopis robotitzats que funcionen de forma remota.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Telescopes, Instruments and Observatories"
],
"category_ids": [
3
]
},
{
"sub_idea_id": 38,
"sub_idea_of": 5,
"sub_idea_number": 5,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Astronomy today is part of “Big Science” and “Big Data”",
"language_code": "ca",
"headline": "L'Astronomia actual forma part de la \"Big Science\" i del \"Big Data\"",
"text": "Les exploracions astronòmiques han començat a produir grans quantitats de dades, i això augmentarà molt en els anys vinents. Aquesta evolució s'anomena \"Astronomia del Big Data\", on l'objectiu és trobar noves maneres d'emmagatzemar, lliurar i analitzar aquestes dades. Això ha portat al desenvolupament de diversos projectes de ciència ciutadana per aprofitar l'aguda capacitat de reconeixement de formes dels humans. D'altra banda, els telescopis i els instruments moderns són cars i la seva construcció requereix una sèrie d'habilitats tècniques. En l'era de la \"Big Science\", aquests instruments solen ser fabricats per organitzacions internacionals o consorcis on participen instituts astronòmics de diferents països.",
"number_substitute": null,
"categories": [],
"category_ids": []
},
{
"sub_idea_id": 39,
"sub_idea_of": 5,
"sub_idea_number": 6,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Complex simulations and huge data in astronomy require the development of powerful supercomputers ",
"language_code": "ca",
"headline": "Les simulacions complexes i l'enorme quantitat de dades en Astronomia requereixen el desenvolupament de potents superordinadors",
"text": "El processament de les grans quantitats de dades procedents tant de simulacions com d'observacions requereix ordinadors capaços de realitzar simulacions complexes en un curt període de temps. Els superordinadors actuals poden fer càlculs de l'ordre d'un parell de centenars de quadrilions cada segon. Aquests superordinadors permeten als astrònoms crear universos simulats i comparar-los amb les observacions obtingudes a gran escala.",
"number_substitute": null,
"categories": [],
"category_ids": []
},
{
"sub_idea_id": 40,
"sub_idea_of": 5,
"sub_idea_number": 7,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Astronomy is a global science, with international teams, and where data and publications are shared freely ",
"language_code": "ca",
"headline": "L'Astronomia és una ciència global, amb grups de treball internacionals, en què les dades i les publicacions es comparteixen lliurement",
"text": "Les dades disponibles de la majoria dels observatoris professionals estan disponibles públicament. Al llarg de la seva carrera, els astrònoms normalment treballaran en diferents països. Sovint es duen a terme grans projectes astronòmics, des de la construcció de telescopis i d'instruments fins a campanyes d'observació coordinades, en col·laboració entre investigadors i instituts de diferents països. L'Astronomia és global i internacional. Tots som membres de la tripulació de la \"nau espacial Terra\", sota un mateix firmament, que explora el Cosmos.",
"number_substitute": null,
"categories": [],
"category_ids": []
},
{
"sub_idea_id": 41,
"sub_idea_of": 5,
"sub_idea_number": 8,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Numerous spacecrafts have been launched to space to study the Solar System",
"language_code": "ca",
"headline": "S'han llançat nombroses sondes espacials per estudiar el Sistema Solar",
"text": "Per explorar i aprendre més sobre el nostre lloc en l'Univers, hem estat enviant sondes robòtiques per tot el Sistema Solar. Algunes d'aquestes sondes orbiten planetes, satèl·lits o, fins i tot, asteroides, mentre que altres han aterrat en aquests objectes. Entre els llocs del Sistema Solar visitats (aterratge, òrbita o sobrevol) per sondes robòtiques hi ha tots els planetes, els planetes nans Plutó i Ceres, la Lluna i alguns satèl·lits de Júpiter i de Saturn, així com cometes i asteroides.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Solar System",
"Space Exploration"
],
"category_ids": [
1,
10
]
},
{
"sub_idea_id": 42,
"sub_idea_of": 6,
"sub_idea_number": 1,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The Universe is over 13 billion years old",
"language_code": "ca",
"headline": "L'Univers té més de 13.000 milions d'anys",
"text": "L'edat estimada de l'Univers, basada en observacions modernes i en models cosmològics avançats de la seva evolució inicial, és d'uns 13.800 milions d'anys. La cosmologia és un camp de recerca que estudia l'evolució i l'estructura de l'Univers.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology"
],
"category_ids": [
9
]
},
{
"sub_idea_id": 43,
"sub_idea_of": 6,
"sub_idea_number": 2,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The Universe is homogeneous and isotropic on the large scale",
"language_code": "ca",
"headline": "A gran escala, l'Univers és homogeni i isòtrop ",
"text": "A les escales més grans (aproximadament superiors a 300 milions d'anys llum), la matèria de l'Univers sembla estar distribuïda uniformement. A causa d'aquesta densitat i estructura gairebé uniformes, l'Univers sembla gairebé igual en qualsevol lloc (homogeni) i en totes les direccions (isòtrop).",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology"
],
"category_ids": [
9
]
},
{
"sub_idea_id": 44,
"sub_idea_of": 6,
"sub_idea_number": 3,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "We always observe the past",
"language_code": "ca",
"headline": "Sempre observem el passat",
"text": "A causa de la velocitat finita de la llum, mai no veiem els objectes com són ara, sinó sempre com eren en el passat. Només podem veure el Sol tal com era fa uns vuit minuts, ja que la llum del Sol triga uns vuit minuts a arribar-nos. Veiem la galàxia d'Andròmeda tal com era fa uns 2,5 milions d'anys, perquè la llum de la galàxia triga això a arribar a la Terra. D'aquesta manera, els astrònoms observen sempre el passat, fins i tot, de fa 13.800 milions d'anys. L'observació d'objectes astronòmics a diverses distàncies ens proporciona així una secció transversal de la història còsmica. Com que, de mitjana, l'Univers té les mateixes propietats a tot arreu, aquesta secció transversal proporciona pistes valuoses sobre la nostra pròpia història.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology"
],
"category_ids": [
9
]
},
{
"sub_idea_id": 45,
"sub_idea_of": 6,
"sub_idea_number": 4,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "We can only directly observe a fraction of the total Universe",
"language_code": "ca",
"headline": "Només podem observar directament una fracció de l'Univers",
"text": "Com que la llum viatja per l'espai a una velocitat finita, hi ha regions llunyanes de l'Univers que encara no podem observar. La raó d'això és simplement que la llum d'aquestes regions no ha tingut prou temps per arribar als nostres detectors a la Terra. Només podem veure objectes que es troben dins d'una regió determinada que s'anomena \"Univers observable\", que inclou tots els objectes la llum dels quals ha tingut el temps necessari per arribar-nos. Són especialment interessants els objectes molt llunyans prop de la frontera d'aquesta regió. Apareixen amb la forma que tenien quan l'Univers tot just començava.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology"
],
"category_ids": [
9
]
},
{
"sub_idea_id": 46,
"sub_idea_of": 6,
"sub_idea_number": 5,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The Universe is mainly composed of Dark Energy and Dark Matter",
"language_code": "ca",
"headline": "L'Univers es compon principalment d'energia fosca i de matèria fosca",
"text": "Les estrelles, l'aire que respirem, els nostres cossos i tot el que veiem al nostre voltant està constituït per àtoms, que al seu torn estan formats per protons, neutrons i electrons. Aquesta anomenada matèria bariònica és amb la qual interactuem en la nostra vida quotidiana. L'evidència observacional mostra que tan sols representa al voltant del 5% de la composició total de l'Univers. De fet, l'Univers es compon principalment d'una forma desconeguda d'energia anomenada energia fosca (al voltant del 68%) i una forma inusual de matèria anomenada matèria fosca (al voltant del 27%). La naturalesa de les anomenades energia fosca i matèria fosca és una àrea activa d'investigació, sobretot mitjançant les observacions de la seva influència sobre la matèria bariònica.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology"
],
"category_ids": [
9
]
},
{
"sub_idea_id": 47,
"sub_idea_of": 6,
"sub_idea_number": 6,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The Universe is expanding at an accelerated rate",
"language_code": "ca",
"headline": "L'Univers s'expandeix a un ritme accelerat",
"text": "L'evidència observacional mostra que l'Univers s'està expandint a un ritme accelerat, cosa que s'atribueix a l'energia fosca. A mesura que l'Univers s'expandeix de manera sistemàtica a grans escales, els cúmuls de galàxies s'allunyen els uns dels altres. En els models moderns, totes les distàncies entre els cúmuls de galàxies creixen en proporció com el mateix factor d'escala de l'Univers. Les dades mostren que, com més lluny de nosaltres es troba una galàxia, més ràpid se n'allunya (Llei de Hubble-Lemaître). Els observadors extraterrestres hipotètics d'altres galàxies descobririen el mateix. Els sistemes enllaçats, com ara els cúmuls de galàxies i els grups de galàxies enllaçades per la seva pròpia gravetat, o les galàxies mateixes, no es veuen afectats per l'expansió còsmica. En l'interior dels cúmuls i dels grups, les galàxies individuals poden estar orbitant entre si, o poden trobar-se en una trajectòria de col·lisió entre elles. Això últim és cert per a la Via Làctia i la galàxia d'Andròmeda.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology"
],
"category_ids": [
9
]
},
{
"sub_idea_id": 48,
"sub_idea_of": 6,
"sub_idea_number": 7,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The expansion of space causes light from distant galaxies to be redshifted",
"language_code": "ca",
"headline": "L'expansió de l'espai provoca que la llum de les galàxies llunyanes es desplaci cap el vermell",
"text": "L'expansió còsmica influeix en les propietats de la llum en l'Univers. La llum que ens arriba des de les galàxies llunyanes es desplaça cada cop més cap el vermell en distàncies més grans. Aquest desplaçament cosmològic al vermell es pot entendre directament en termes de longituds d'ona de la llum que augmenten (estirant-se a longituds d'ona més llargues) amb el factor d'escala còsmica. Per aquest motiu les galàxies llunyanes només es poden observar en les bandes d'infrarojos o de ràdio, i la radiació còsmica de fons ens arriba, sobretot, en la banda de les microones.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology"
],
"category_ids": [
9
]
},
{
"sub_idea_id": 49,
"sub_idea_of": 6,
"sub_idea_number": 8,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The natural laws (e.g. gravity) that we study on Earth appear to work the same way throughout the Universe",
"language_code": "ca",
"headline": "Les lleis naturals (per exemple, la gravetat) que estudiem a la Terra semblen funcionar de la mateixa manera en tot l'Univers",
"text": "S'han fet moltes proves per comprovar si les lleis de la física, com les lleis que regeixen la gravetat, la termodinàmica i l'electromagnetisme, són les mateixes en la Terra i en l'Univers llunyà. Fins ara, totes aquestes proves indiquen que les lleis fonamentals de la física s'apliquen en tot l'Univers conegut.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology"
],
"category_ids": [
9
]
},
{
"sub_idea_id": 50,
"sub_idea_of": 6,
"sub_idea_number": 9,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The large-scale structure of the Universe is composed of filaments, sheets and voids",
"language_code": "ca",
"headline": "L'estructura a gran escala de l'Univers està formada per filaments, làmines i buits",
"text": "Els estudis dels grans desplaçaments cap el vermell de l'Univers han revelat que, a grans escales de l'ordre d'uns centenars de milions d'anys llum, l'Univers sembla una xarxa tridimensional de filaments i buits, una esponja que els astrònoms anomenen \"xarxa còsmica\". Els filaments i les làmines contenen milions de galàxies. A gran escala, aquestes estructures s'estenen al llarg de centenars de milions d'anys llum i solen fer desenes de milions d'anys llum de gruix. Els filaments i les làmines conformen uns límits al voltant dels buits, que són de l'ordre de cent milions d'anys llum de diàmetre i contenen molt poques galàxies.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology"
],
"category_ids": [
9
]
},
{
"sub_idea_id": 51,
"sub_idea_of": 6,
"sub_idea_number": 10,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The Cosmic Microwave Background allows us to explore the early Universe",
"language_code": "ca",
"headline": "La radiació còsmica de fons ens permet explorar l'Univers primordial",
"text": "La radiació electromagnètica més antiga, que emana de les regions més llunyanes de l'Univers observable, és la radiació de fons còsmic de microones. És la relíquia que queda de l'Univers primerenc calent i dens, impresa amb informació d'una època en què l'Univers tenia uns 380.000 anys. La radiació còsmica de fons permet mesurar les característiques clau de l'Univers en el seu conjunt: la quantitat de matèria fosca, de matèria bariònica i d'energia fosca que conté, la geometria de l'Univers i el seu ritme d'expansió actual. La radiació còsmica de fons mostra que l'Univers és gairebé isòtrop i, per tant, també proporciona proves indirectes d'homogeneïtat.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology"
],
"category_ids": [
9
]
},
{
"sub_idea_id": 52,
"sub_idea_of": 6,
"sub_idea_number": 11,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The evolution of the Universe can be explained by the Big Bang model",
"language_code": "ca",
"headline": "L'evolució de l'Univers es pot explicar amb el model del Big Bang",
"text": "Segons la millor evidència disponible fins ara, tota la matèria i l'energia que veiem al nostre voltant estaven contingudes en un volum més petit que un àtom fa més de 13.000 milions d'anys. L'Univers es va expandir des d'aquesta fase de densitat i de temperatura molt elevades (fase del Big Bang) al seu estat actual. Els models que descriuen l'Univers en expansió s'anomenen LambdaCDM (on Lambda significa el component d'energia fosca de l'Univers i CDM la matèria fosca freda). La fase del Big Bang, malgrat el seu nom, no va ser una explosió on la matèria era llançada a l'espai buit existent prèviament. Tot l'espai disponible es va omplir de matèria des del principi i, a mesura que l'espai ha anat augmentant, la densitat mitjana de la matèria ha anat disminuint. Des que es van formar les galàxies, les distàncies mitjanes entre elles han anat augmentant constantment. El model del Big Bang ofereix nombroses prediccions verificables sobre l'Univers actual, la majoria de les quals s'han confirmat mitjançant dades observacionals.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology"
],
"category_ids": [
9
]
},
{
"sub_idea_id": 53,
"sub_idea_of": 7,
"sub_idea_number": 1,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The Solar System was formed about 4.6 billion years ago",
"language_code": "ca",
"headline": "El Sistema Solar es va formar fa uns 4.600 milions d'anys",
"text": "La datació radioactiva dels meteorits ens ha permès determinar l'edat del Sistema Solar. Aquesta edat també és coherent amb la datació de mostres de roques lunars i de les roques més antigues trobades sobre la superfície de la Terra.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Solar System"
],
"category_ids": [
1
]
},
{
"sub_idea_id": 54,
"sub_idea_of": 7,
"sub_idea_number": 2,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The Solar System is composed of the Sun, planets, dwarf planets, moons, comets, asteroids, and meteoroids",
"language_code": "ca",
"headline": "El Sistema Solar està format pel Sol, els planetes, els planetes nans, els satèl·lits, els cometes, els asteroides i els meteoroides",
"text": "El Sistema Solar està format per una estrella central que anomenem Sol i per tots els objectes que l'orbiten sota la influència de la seva gravetat. Aquests objectes inclouen els planetes i els seus satèl·lits naturals, els planetes nans, els asteroides, els meteoroides i els cometes. El Sol representa més del 99,87% de la massa total del Sistema Solar.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Solar System"
],
"category_ids": [
1
]
},
{
"sub_idea_id": 55,
"sub_idea_of": 7,
"sub_idea_number": 3,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "There are eight planets in the Solar System",
"language_code": "ca",
"headline": "En el Sistema Solar hi ha vuit planetes",
"text": "Segons la resolució de la Unió Astronòmica Internacional del 2006, perquè un objecte sigui un planeta ha de satisfer tres criteris. El primer és que ha d'orbitar al voltant del Sol. El segon és que un planeta ha de tenir prou massa per tal que la gravetat el transformi en una forma aproximadament esfèrica. Finalment, la seva influència gravitacional ha de ser suficient per eliminar altres objectes de la seva òrbita. Els objectes que no són satèl·lits i obeeixen les dues primeres regles, però no la tercera, s'anomenen planetes nans. Comptant des del Sol, els planetes del Sistema Solar són Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Solar System"
],
"category_ids": [
1
]
},
{
"sub_idea_id": 56,
"sub_idea_of": 7,
"sub_idea_number": 4,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "There are several dwarf planets in the Solar System",
"language_code": "ca",
"headline": "En el Sistema Solar hi ha diversos planetes nans",
"text": "Els planetes nans són més petits que la Lluna, que té un diàmetre d'uns 3474 quilòmetres. Plutó és actualment el més gran dels planetes nans, seguit d'Eris, Haumea, Makemake i Ceres. Cadascun d'aquests objectes són sòlids, tenen superfícies gelades i composicions semblants. Ceres es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter, mentre que els altres quatre planetes nans es troben més enllà de l'òrbita de Neptú, en el cinturó d'Edgeworth-Kuiper.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Solar System"
],
"category_ids": [
1
]
},
{
"sub_idea_id": 57,
"sub_idea_of": 7,
"sub_idea_number": 5,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The planets are divided into terrestrial (rocky) planets and gas giants",
"language_code": "ca",
"headline": "Els planetes es divideixen en planetes terrestres (rocosos) i gegants gasosos",
"text": "Els quatre planetes més propers al Sol s'anomenen planetes terrestres. Aquests planetes tenen una superfície sòlida i estan formats majoritàriament per roques. Mercuri no té atmosfera, però en comparació amb la Terra, Venus té l'atmosfera més densa i Mart l'atmosfera més prima. En contrast amb els petits planetes interiors, els quatre planetes exteriors, que s'anomenen gegants gasosos, són molt més grans. Aquests planetes són principalment gasosos (hidrogen i heli) i tenen atmosferes molt denses. Tots els gegants gasosos tenen anells al seu voltant. Saturn té, amb diferència, el sistema d'anells més impressionant, visible, fins i tot, amb un petit telescopi.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Solar System"
],
"category_ids": [
1
]
},
{
"sub_idea_id": 58,
"sub_idea_of": 7,
"sub_idea_number": 6,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Some planets have dozens of natural satellites",
"language_code": "ca",
"headline": "Alguns planetes tenen desenes de satèl·lits naturals",
"text": "Amb l'excepció de Mercuri i de Venus, tots els planetes tenen almenys un satèl·lit natural. La Terra és l'únic planeta del Sistema Solar que només en té un, mentre que Mart en té dos. En contrast amb els planetes terrestres, tots els gegants gasosos tenen un gran nombre d'objectes orbitant-los. Amb més de 75 satèl·lits confirmats per a cadascun, Júpiter i Saturn són els planetes amb més satèl·lits naturals, seguits d'Urà i de Neptú.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Solar System"
],
"category_ids": [
1
]
},
{
"sub_idea_id": 59,
"sub_idea_of": 7,
"sub_idea_number": 7,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Earth is the third planet orbiting around the Sun, and has one natural satellite, the Moon",
"language_code": "ca",
"headline": "La Terra és el tercer planeta que orbita al voltant del Sol i té un satèl·lit natural, la Lluna",
"text": "Comptats des del Sol, la Terra és el tercer planeta i té una òrbita gairebé circular. L'atmosfera terrestre es compon principalment de nitrogen i d'oxigen, i la temperatura mitjana de la seva superfície, que està coberta més del 70% per l'aigua, és d'uns 15 graus centígrads. La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra i l'únic objecte celeste que els éssers humans han trepitjat.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Solar System"
],
"category_ids": [
1
]
},
{
"sub_idea_id": 60,
"sub_idea_of": 7,
"sub_idea_number": 8,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "There are millions of asteroids, which are remnants from the early formation of our Solar System",
"language_code": "ca",
"headline": "Hi ha milions d'asteroides; són els vestigis dels primers estadis de la formació del Sistema Solar",
"text": "Les restes de la formació inicial del Sistema Solar se solen trobar en el cinturó d'asteroides, situat entre les òrbites de Mart i Júpiter, i en el cinturó Edgeworth-Kuiper, situat més enllà de l'òrbita de Neptú. Les dimensions dels asteroides van d'uns 10 metres a 1000 quilòmetres. La massa combinada de tots els asteroides del Sistema Solar és inferior a la massa de la Lluna.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Solar System"
],
"category_ids": [
1
]
},
{
"sub_idea_id": 61,
"sub_idea_of": 7,
"sub_idea_number": 9,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "A comet is an icy object that acquires a tail when it is heated by the Sun",
"language_code": "ca",
"headline": "Un cometa és un objecte gelat que adquireix una cua quan és escalfat pel Sol",
"text": "Els cometes es componen principalment de gel, però també contenen pols i materials rocosos. El gel és volàtil i s'evapora quan el cometa s'acosta al Sol a causa dels vents solars i de la radiació. Això crea dues cues: una cua de pols lleugerament torçada en la direcció oposada al moviment del cometa, que s'estén milions de quilòmetres, i una cua de plasma recta rarament visible a ull nu. Les cues d'un cometa sempre apunten en la direcció oposada al Sol, independentment de la direcció en què es mogui el cometa. Es creu que la majoria dels cometes provenen de dues regions específiques: el cinturó d'Edgeworth-Kuiper, situat més enllà de l'òrbita de Neptú, i el núvol d'Oort, en els confins del Sistema Solar.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Solar System"
],
"category_ids": [
1
]
},
{
"sub_idea_id": 62,
"sub_idea_of": 7,
"sub_idea_number": 10,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The boundary of the Solar System is called the Heliopause",
"language_code": "ca",
"headline": "El límit del Sistema Solar s'anomena Heliopausa",
"text": "El camp magnètic del Sol s'estén molt més enllà de la seva superfície. Això crea una bombolla que envolta tot el Sistema Solar. La regió on el camp magnètic del Sol interactua amb el camp magnètic d'altres estrelles s'anomena Heliofunda. El límit exterior d'aquesta turbulenta i agitada regió s'anomena Heliopausa. Més enllà de l'Heliopausa hi ha l'espai interestel·lar. El 2012, la sonda espacial Voyager 1 va ser el primer objecte fabricat per l'home a travessar l'Heliopausa.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Solar System"
],
"category_ids": [
1
]
},
{
"sub_idea_id": 63,
"sub_idea_of": 8,
"sub_idea_number": 1,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "A star is a self-luminous body generating its energy by internal nuclear reactions",
"language_code": "ca",
"headline": "Una estrella és un cos que emet llum pròpia i genera la seva energia mitjançant reaccions nuclears internes",
"text": "Les estrelles es componen de plasma molt calent (un gas on els electrons i els nuclis dels àtoms estan en gran part separats) que es manté unit per la pròpia gravetat. La producció d'energia de sosteniment d'una estrella es genera a través de reaccions nuclears que tenen lloc en el seu centre. Inicialment, fusionen hidrogen en heli, a través de la cadena protó-protó (i per a estrelles més massives a través del cicle CNO carboni-nitrogen-oxigen) abans de passar a fusionar elements superiors. Les estrelles s'estabilitzen per la pressió exercida per l'energia alliberada durant els processos de fusió, cosa que contraresta la tendència de l'estrella a col·lapsar-se sota la pròpia gravetat. D'aquesta manera, la majoria d'estrelles de massa similar o menor a la del Sol es mantenen estables durant milers de milions o, fins i tot, desenes de milers de milions d'anys.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Stars"
],
"category_ids": [
2
]
},
{
"sub_idea_id": 64,
"sub_idea_of": 8,
"sub_idea_number": 2,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Stars form from massive clouds of dust and gas",
"language_code": "ca",
"headline": "Les estrelles es formen a partir de núvols massius de pols i de gas",
"text": "El col·lapse gravitacional dels núvols moleculars freds i gegants origina les estrelles. A mesura que el núvol s'ensorra, es fragmenta en nuclis les regions centrals dels quals són cada cop més denses i més calentes. Més enllà dels valors crítics de temperatura i de pressió, la fusió nuclear s'inicia i neix una estrella. Aquesta jove estrella està inicialment envoltada per un disc protoplanetari de pols i de gas. Al llarg de milions d'anys, aquest disc es fragmenta en planetes i cossos més petits.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Stars"
],
"category_ids": [
2
]
},
{
"sub_idea_id": 65,
"sub_idea_of": 8,
"sub_idea_number": 3,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The closest star to Earth is the Sun",
"language_code": "ca",
"headline": "L'estrella més propera a la Terra és el Sol",
"text": "Amb un diàmetre equatorial d'uns 1,4 milions de quilòmetres, el Sol, l'estrella més propera a la Terra, és tan gran que hi podríem cabre aproximadament 1,3 milions de Terres. Tot i que la nostra estrella és enorme en comparació amb el nostre planeta, en l'Univers hi ha estrelles molt més grans. La supergegant VY Canis Majoris, amb unes 1400 vegades el diàmetre del Sol, és l'estrella més gran coneguda fins ara. Si es trobés en el centre del Sistema Solar, la superfície de VY Canis Majoris s'estendria més enllà de l'òrbita de Júpiter. També hi ha estrelles molt més petites que el Sol. L'estrella més propera, Proxima Centauri, és una nana vermella amb un diàmetre d'uns 200.000 quilòmetres, tan sols 16 vegades el diàmetre de la Terra.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"The Sun"
],
"category_ids": [
5
]
},
{
"sub_idea_id": 66,
"sub_idea_of": 8,
"sub_idea_number": 4,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The Sun is a dynamic star",
"language_code": "ca",
"headline": "El Sol és una estrella dinàmica",
"text": "Tot i que sembla uniforme, la superfície del Sol està esquitxada de taques fosques. Aquestes taques solars, que són regions amb un intens camp magnètic, semblen fosques perquè són més fredes que el material que les envolta. El Sol alterna fases en què es produeixen moltes taques i fases en què se'n produeixen poques. De vegades, el camp magnètic del Sol es deforma, genera molta energia i allibera aquesta energia en un esclat de llum i de partícules. Aquests esclats s'anomenen flamarades o ejeccions de massa coronal. Quan està en calma, fins i tot, el Sol llança cada segon a l'espai uns 1.500 milions de quilograms de gas calent i magnetitzat. Aquest vent solar flueix pel Sistema Solar i interactua amb els planetes. Hi ha altres estrelles que també produeixen flamarades i vents.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"The Sun"
],
"category_ids": [
5
]
},
{
"sub_idea_id": 67,
"sub_idea_of": 8,
"sub_idea_number": 5,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The colour of a star tells us its surface temperature",
"language_code": "ca",
"headline": "El color d'una estrella indica la seva temperatura superficial",
"text": "Les estrelles poden tenir temperatures superficials d'entre uns milers de graus centígrads a cinquanta mil graus centígrads. Les estrelles calentes irradien la major part de la seva energia en la regió blava i ultraviolada de l'espectre electromagnètic (longituds d'ona curtes) i, per tant, semblen blavoses als nostres ulls. Les estrelles més fredes semblen vermelloses, ja que irradien la major part de la seva energia en les regions vermelles i infraroges de l'espectre electromagnètic (longituds d'ona llargues).",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Stars"
],
"category_ids": [
2
]
},
{
"sub_idea_id": 68,
"sub_idea_of": 8,
"sub_idea_number": 6,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The space between stars can be largely empty or it can contain clouds of gas, which can produce new stars",
"language_code": "ca",
"headline": "L'espai que hi ha entre les estrelles pot estar en gran part buit o bé pot contenir núvols de gas que poden donar lloc a noves estrelles",
"text": "L'espai entre les estrelles conté petites traces de matèria en forma de gas, de pols i de partícules d'alta energia (\"raigs còsmics\"). Aquest contingut s'anomena medi interestel·lar. Pot ser més o menys dens en diferents parts de la galàxia. Tanmateix, fins i tot les regions més denses del medi interestel·lar són encara mil vegades menys denses que el millor buit creat en un laboratori.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Stars"
],
"category_ids": [
2
]
},
{
"sub_idea_id": 69,
"sub_idea_of": 8,
"sub_idea_number": 7,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "A star goes through a life cycle which is largely determined by its initial mass",
"language_code": "ca",
"headline": "El cicle vital d'una estrella està determinat en gran part per la seva massa inicial",
"text": "Les simulacions per ordinador revelen que les primeres estrelles tenien una vida d'uns milions d'anys. En canvi, l'esperança de vida mitjana d'una estrella semblant al Sol és d'uns 10.000 milions d'anys. Les estrelles nanes vermelles de poca massa poden viure bilions d'anys. Una estrella amb una massa semblant a la del Sol acabarà esdevenint una estrella gegant vermella i, més tard, expulsarà la major part de la seva massa a l'espai, deixant enrere una estrella nana blanca compacta envoltada pel que s'anomena una nebulosa planetària. Una estrella amb almenys vuit masses solars evolucionarà cap a una supergegant vermella abans d'esclatar en un esdeveniment anomenat supernova, deixant enrere una estrella de neutrons o un forat negre estel·lar.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Stars"
],
"category_ids": [
2
]
},
{
"sub_idea_id": 70,
"sub_idea_of": 8,
"sub_idea_number": 8,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Massive stars can end their life cycle as stellar black holes",
"language_code": "ca",
"headline": "Les estrelles massives poden acabar el seu cicle vital com a forats negres estel·lars",
"text": "Un forat negre és una regió de l'espai el camp gravitatori extrem de la qual impedeix que qualsevol cosa, fins i tot la llum, s'escapi un cop ha travessat l'horitzó d'esdeveniments. L'horitzó d'esdeveniments és una superfície límit que envolta un forat negre, on la velocitat necessària per escapar del seu camp gravitatori és més gran que la velocitat de la llum. Els models teòrics prediuen que en el centre d'un forat negre hi ha una singularitat, on la densitat de la matèria i la curvatura de l'espai-temps s'acosten a l'infinit. Els forats negres de massa estel·lar tenen masses de l'ordre d'unes desenes de masses solars, en una regió que té un radi d'uns quilòmetres a unes desenes de quilòmetres (segons la massa).",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Stars"
],
"category_ids": [
2
]
},
{
"sub_idea_id": 71,
"sub_idea_of": 8,
"sub_idea_number": 9,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "New stars and their planetary systems are born from matter left behind by previous stars in that region",
"language_code": "ca",
"headline": "Les noves estrelles i els seus sistemes planetaris neixen de la matèria deixada en aquesta regió per les estrelles precedents ",
"text": "A banda de l'hidrogen, la major part de l'heli i una petita quantitat de liti, tots els elements de l'Univers actual s'han produït per fusió nuclear en l'interior de les estrelles. Les estrelles de poca massa, com ara el Sol, produeixen els elements més lleugers, fins a l'oxigen, mentre que les estrelles massives poden originar elements més pesants que l'oxigen, fins al ferro. Els elements més pesants que el ferro, com ara l'or i l'urani, es creen durant els esclats de supernoves d'alta energia i les col·lisions d'estrelles de neutrons. Quan moren, les estrelles alliberen la major part de la seva massa al medi interestel·lar. A partir d'aquesta matèria es formen noves estrelles, en la versió còsmica d'un procés de reciclatge.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Stars"
],
"category_ids": [
2
]
},
{
"sub_idea_id": 72,
"sub_idea_of": 8,
"sub_idea_number": 10,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The human body consists of atoms that can be traced back to earlier stars",
"language_code": "ca",
"headline": "El cos humà està format per àtoms d'estrelles precedents",
"text": "A banda de l'hidrogen i de l'heli, així com d'una petita quantitat de liti, gairebé tots els elements es van crear en l'interior de les estrelles i es van alliberar a l'espai en les últimes etapes de la seva vida. Aquest és l'origen de la majoria d'elements que constitueixen el nostre cos, com ara el calci dels ossos, el ferro de la sang i el nitrogen de l'ADN. De la mateixa manera, els elements que constitueixen els altres animals, les plantes i de la majoria de les coses que ens envolten, van ser produïts per estrelles fa milers de milions d'anys.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Stars"
],
"category_ids": [
2
]
},
{
"sub_idea_id": 73,
"sub_idea_of": 9,
"sub_idea_number": 1,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "A galaxy is a large system of stars, dust and gas",
"language_code": "ca",
"headline": "Una galàxia és un enorme sistema d'estrelles, de pols i de gas",
"text": "Una galàxia conté entre uns milions i uns centenars de milers de milions d'estrelles, unides per la força gravitacional mútua. Les estrelles d'una galàxia poden formar part de cúmuls estel·lars o d'una població més gran d'estrelles separades que hi ha per la galàxia. A més, una galàxia conté restes estel·lars, així com pols, gas i matèria fosca. Moltes galàxies tenen un forat negre supermassiu en el seu centre.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Galaxies"
],
"category_ids": [
8
]
},
{
"sub_idea_id": 74,
"sub_idea_of": 9,
"sub_idea_number": 2,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Galaxies appear to contain large amounts of Dark Matter",
"language_code": "ca",
"headline": "Les galàxies semblen contenir grans quantitats de matèria fosca",
"text": "La matèria fosca és un tipus de matèria que no emet o no interacciona amb la radiació electromagnètica i, per tant, és impossible de veure per observació directa. Tot i que la matèria fosca no és visible, té massa; la seva existència es dedueix dels efectes gravitacionals que té sobre els objectes visibles. Aquests efectes inclouen l'alteració del seu moviment o la distorsió de les imatges a causa de la lent gravitacional. Les galàxies estan envoltades per un halo molt més gran de matèria fosca; en un sentit, allò que veiem d'una galàxia tan sols és la punta de l'iceberg.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology",
"Galaxies"
],
"category_ids": [
9,
8
]
},
{
"sub_idea_id": 75,
"sub_idea_of": 9,
"sub_idea_number": 3,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Galaxy formation is an evolutionary process",
"language_code": "ca",
"headline": "La formació de la galàxia és un procés evolutiu",
"text": "Durant els primers centenars de milions d'anys de la història de l'Univers, la matèria fosca va evolucionar en nombroses grans regions més denses, anomenades halos. L'acumulació d'hidrogen i d'heli en aquests llocs va donar lloc a les primeres galàxies i a les primeres estrelles. Les galàxies espirals més grans com la Via Làctia van evolucionar a mesura que atreien i incorporaven galàxies més petites. Les grans galàxies el·líptiques es van formar quan les galàxies més massives van xocar i es van fusionar. En funció de les seves reserves de gas i de l'escalfament per explosions estel·lars o per activitats en el centre galàctic, aquestes galàxies van formar noves estrelles a un ritme més o menys lent.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Galaxies"
],
"category_ids": [
8
]
},
{
"sub_idea_id": 76,
"sub_idea_of": 9,
"sub_idea_number": 4,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "There are three main types of galaxies: Spiral, Elliptical and Irregular",
"language_code": "ca",
"headline": "Hi ha tres tipus principals de galàxies: espirals, el·líptiques i irregulars",
"text": "Segons l'aspecte visual, les galàxies es classifiquen en galàxies espirals, el·líptiques i irregulars. Aquests tipus es diferencien no només per la forma sinó també pel seu contingut. Les galàxies espirals tenen braços espirals aplanats formats principalment per estrelles joves i brillants i per grans quantitats de gas i de pols. En canvi, les galàxies el·líptiques contenen menys gas. Les seves estrelles són majoritàriament antigues i es distribueixen en forma ovoide o esfèrica. Algunes galàxies, incloses la majoria de galàxies nanes, no tenen cap d'aquestes dues formes estàndard i s'anomenen irregulars.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Galaxies"
],
"category_ids": [
8
]
},
{
"sub_idea_id": 77,
"sub_idea_of": 9,
"sub_idea_number": 5,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "We live in a spiral galaxy called the Milky Way",
"language_code": "ca",
"headline": "Vivim en una galàxia espiral anomenada Via Làctia",
"text": "La Via Làctia és una galàxia espiral amb una estructura en el centre amb forma de barra. El Sistema Solar es troba a uns 25.000 anys llum del centre, en un braç espiral. La part visible de la nostra galàxia és una col·lecció d'estrelles en forma de disc d'un diàmetre d'entre 100.000 i 120.000 anys llum i un gruix de tan sols uns dos mil anys llum. En aquest disc, les estrelles joves i la pols formen braços espirals. En una nit fosca i des d'un lloc no il·luminat, podem veure una mínima fracció dels més de 100.000 milions d'estrelles que conté el disc galàctic amb la forma d'una enorme banda borrosa que arqueja en el firmament. Així és com apareix la galàxia des del seu interior.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Milky Way and Interstellar Medium"
],
"category_ids": [
7
]
},
{
"sub_idea_id": 78,
"sub_idea_of": 9,
"sub_idea_number": 6,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "The spiral arms of galaxies are created by pile-ups of gas and dust",
"language_code": "ca",
"headline": "Els braços espirals de les galàxies es creen per acumulacions de gas i de pols",
"text": "Una teoria àmpliament acceptada sobre la formació dels braços espirals és que són el resultat d'una ona de densitat que es mou pel disc d'una galàxia, cosa que fa que les estrelles, el gas i la pols s'acumulin d'una manera semblant a un embós en una carretera transitada. Això dona lloc a regions més denses del disc que es veuen com a braços espirals. Aquestes regions d'alta densitat contenen grans quantitats de gas i de pols, essencials per a la formació de noves estrelles. En conseqüència, els braços espirals contenen moltes estrelles joves i brillants, cosa que indica que en aquestes regions el ritme de formació estel·lar és alt.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Galaxies"
],
"category_ids": [
8
]
},
{
"sub_idea_id": 79,
"sub_idea_of": 9,
"sub_idea_number": 7,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Most galaxies have a supermassive black hole at their centre",
"language_code": "ca",
"headline": "La major part de les galàxies tenen un forat negre supermassiu en el centre",
"text": "Es calcula que una galàxia típica conté uns 100 milions de forats negres de massa estel·lar. Aquests tipus de forats negres es formen quan una estrella massiva acaba la seva vida en una explosió de supernova. Els forats negres supermassius es troben en el centre de la majoria de galàxies, i són el tipus de forat negre més gran, amb masses d'entre uns milions a més de mil milions de masses solars. La Via Làctia té un forat negre supermassiu central amb una massa d'uns quatre milions de masses solars. La primera imatge directa de la silueta de l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre, en el centre de l'enorme galàxia el·líptica M87, es va aconseguir el 2019 en combinar les dades de vuit radiotelescopis d'arreu el món.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Galaxies"
],
"category_ids": [
8
]
},
{
"sub_idea_id": 80,
"sub_idea_of": 9,
"sub_idea_number": 8,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Galaxies can be extremely distant from each other",
"language_code": "ca",
"headline": "Les galàxies poden estar extremadament allunyades les unes de les altres",
"text": "La veïna més propera a la Via Làctia és la galàxia nana Canis Major, a una distància d'uns 25.000 anys llum. Les galàxies llunyanes semblen molt tènues i, per tant, són difícils d'observar. Per obtenir imatges de galàxies llunyanes, cal emprar grans telescopis amb un elevat poder de resolució, i fer exposicions llargues per recollir prou llum d'aquests objectes.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Galaxies"
],
"category_ids": [
8
]
},
{
"sub_idea_id": 81,
"sub_idea_of": 9,
"sub_idea_number": 9,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Galaxies form clusters",
"language_code": "ca",
"headline": "Les galàxies formen cúmuls",
"text": "Les galàxies no es distribueixen aleatòriament per l'Univers. Al contrari, la galàxia mitjana forma part d'un cúmul de galàxies. Aquests cúmuls consisteixen en centenars o, fins i tot, milers de galàxies unides entre si per l'atracció gravitacional mútua. Els mateixos cúmuls de galàxies també s'agrupen en estructures més grans anomenades supercúmuls. La Via Làctia forma part del que s'anomena Grup Local de galàxies, que inclou més de 54 galàxies. El Grup Local és un membre perifèric del cúmul de la Verge, que forma part del supercúmul de la Verge, que al seu torn forma part del supercúmul de Laniakea.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Cosmology",
"Galaxies"
],
"category_ids": [
9,
8
]
},
{
"sub_idea_id": 82,
"sub_idea_of": 9,
"sub_idea_number": 10,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Galaxies interact with each other through gravity",
"language_code": "ca",
"headline": "Les galàxies interactuen les unes amb les altres per gravetat",
"text": "Les interaccions entre les galàxies influeixen en el seu aspecte i en la seva evolució. En el passat es creia que un tipus de galàxia podia evolucionar cap a un altre tipus al llarg de la seva vida, però els coneixements científics actuals mostren que les interaccions gravitacionals són la raó d'alguns tipus de galàxies. Per exemple, les galàxies el·líptiques es poden originar per fusions entre grans galàxies predecessores i, al mateix temps, aquests esdeveniments poden desencadenar un intens esclat de formació estel·lar en les galàxies que interactuen.",
"number_substitute": null,
"categories": [
"Galaxies"
],
"category_ids": [
8
]
},
{
"sub_idea_id": 83,
"sub_idea_of": 10,
"sub_idea_number": 1,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Organic molecules have been detected outside Earth",
"language_code": "ca",
"headline": "Fora de la Terra s'hi han detectat molècules orgàniques",
"text": "Les molècules orgàniques contenen carboni, un element bàsic de la vida tal com la coneixem. Les observacions del medi interestel·lar mostren que les molècules orgàniques, com ara els precursors dels aminoàcids simples, estan presents en l'espai. També s'han trobat molècules orgàniques, inclòs un aminoàcid, en cometes i meteorits. És molt probable que aquestes molècules ja estiguessin presents en el gas i en la pols a partir dels quals es va formar el Sistema Solar.",
"number_substitute": null,
"categories": [],
"category_ids": []
},
{
"sub_idea_id": 84,
"sub_idea_of": 10,
"sub_idea_number": 2,
"version_number": 2,
"headline_in_english": "Living organisms have been found to survive in extreme environments on Earth",
"language_code": "ca",
"headline": "S'han descobert organismes vius que sobreviuen en entorns terrestres extrems",
"text": "Tot i que la majoria de la vida a la Terra és sensible a les condicions ambientals, s'ha trobat que alguns organismes, els extremòfils, sobreviuen en condicions extremes, cosa que demostra que la vida pot existir on menys se l'espera. Aquests organismes poden resistir una àmplia gamma de temperatures, pressions, pH i exposició a la radiació. Alguns d'ells viuen en llocs com ara els deserts, els pols, les fosses oceàniques, dins de l'escorça o, fins i tot, els volcans. Un dels organismes més resistents coneguts pot sobreviure en condicions de buit. Aquests fets són motius de prudent optimisme quant a la possibilitat de vida en altres planetes o satèl·lits, ja que, sovint, presenten condicions ambientals relativament adverses.",
"number_substitute": null,
"categories": [],
"category_ids": []
},
{
"sub_idea_id": 85,
"sub_idea_of": 10,