{"count":1067,"next":"http://www.astro4edu.org/oae-api/bigideas-subideas/all/?format=json&page=11","previous":"http://www.astro4edu.org/oae-api/bigideas-subideas/all/?format=json&page=9","results":[{"sub_idea_id":28,"sub_idea_of":4,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"Gravitational waves and subatomic particles provide new ways of studying the Universe","language_code":"ca","headline":"Les ones gravitacionals i les partícules subatòmiques ofereixen nous mètodes d'estudiar l'Univers","text":"La teoria general de la relativitat va predir l'existència d'ones gravitacionals —ondulacions en l'espai-temps— a principis del segle XX. La primera detecció directa confirmada es va aconseguir el 2015, des d'aleshores, els científics les poden fer servir com una nova finestra per estudiar l'Univers. Les ones gravitacionals es generen per intenses interaccions gravitacionals, com la fusió de dos forats negres massius o estrelles de neutrons. Els astrònoms també detecten diversos tipus de partícules subatòmiques, com ara els neutrins, els electrons o els protons, per conèixer l'interior del Sol i alguns dels processos més energètics del Cosmos.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":29,"sub_idea_of":4,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomy makes use of data obtained from observations and simulations to model astronomical phenomena in the framework of current theories","language_code":"ca","headline":"L'Astronomia fa servir les dades obtingudes a partir d'observacions i de simulacions per tal de modelar fenòmens astronòmics en el marc de les teories actuals","text":"Els astrònoms creen models matemàtics dels objectes astronòmics, dels fenòmens associats i de la seva evolució. L'estructura d'aquests models és definida per les teories fonamentals de la física i de la química. Alguns models consisteixen en relacions matemàtiques elementals, els més complexos fan ús de simulacions numèriques. Les simulacions més sofisticades s'executen en alguns dels superordinadors més grans del món. Les dades aconseguides amb els telescopis i els detectors s'usen per verificar i perfeccionar els models. La interacció entre l'evidència observacional i els models teòrics és un aspecte important dels descobriments.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":30,"sub_idea_of":4,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomical research combines knowledge from different fields, such as physics, mathematics, chemistry, geology and biology","language_code":"ca","headline":"La recerca astronòmica combina coneixements de diferents camps, com ara la física, les matemàtiques, la química, la geologia i la biologia","text":"La recerca astronòmica professional combina coneixements de les matemàtiques, la física, la química, l'enginyeria, les ciències de la computació, així com d'altres camps. Aquesta visió àmplia s'ha demostrat essencial per revelar i modelar la naturalesa dels objectes i dels fenòmens astronòmics. Per exemple, per entendre les reaccions nuclears que tenen lloc dins de les estrelles, els científics necessiten la física nuclear; per detectar els elements resultants en les atmosferes de les estrelles, necessiten la química. L'enginyeria és essencial per a la fabricació de telescopis i detectors, i el desenvolupament de programari específic és fonamental per analitzar les dades que proporcionen aquests instruments.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":31,"sub_idea_of":4,"sub_idea_number":6,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomy is divided into a number of specialties","language_code":"ca","headline":"L'Astronomia es divideix en diverses especialitats","text":"Com que una bona descripció dels objectes i dels fenòmens astronòmics requereix un bon coneixement d'altres camps científics, l'Astronomia moderna es divideix habitualment en especialitats segons els principals temes abordats. Algunes d'aquestes especialitats comprenen: l'astrobiologia, la cosmologia, l'astronomia observacional, l'astroquímica i les ciències planetàries. Els astrònoms també poden triar una especialitat per estudiar un tipus d'objecte en particular, com ara les nanes blanques. Donat l'important paper que la física juga dins de l'Astronomia, els termes \"astrofísica\" i \"astronomia\" es fan servir indistintament.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":32,"sub_idea_of":4,"sub_idea_number":7,"version_number":2,"headline_in_english":"Time and distance scales in astronomy are a lot larger than the ones we use in our daily life","language_code":"ca","headline":"Les escales de temps i de distància en Astronomia són molt més grans que les que fem servir en la nostra vida diària","text":"La Lluna és l'objecte celeste més proper a la Terra, és a uns 384.400 quilòmetres. El Sol té un diàmetre d'uns 1,39 milions de quilòmetres, una massa d'uns 1989 mil bilions de bilions de quilograms, i és l'estrella més propera a la Terra a uns 150 milions de quilòmetres (la distància amb què es defineix la Unitat Astronòmica, au). L'estrella més propera al Sol és Proxima Centauri que és a uns 4,25 anys llum de distància. Un any llum és la distància que recorre la llum (en el buit) en un any, que és una mica més de 9 bilions de quilòmetres. La nostra galàxia té un diàmetre de 100.000-120.000 anys llum; les altres galàxies poden trobar-se a milers de milions d'anys llum de distància. Les unitats de mesura en Astronomia són molt més grans del que podem imaginar. Les escales del temps astronòmic són llargues; les edats de milions o milers de milions d'anys són habituals.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":33,"sub_idea_of":4,"sub_idea_number":8,"version_number":2,"headline_in_english":"Spectroscopy is an important technique allowing us to probe the Universe from a distance","language_code":"ca","headline":"L'espectroscòpia és una tècnica important que permet estudiar l'Univers a distància","text":"Estudiant l'espectre dels objectes astronòmics se'n poden revelar diverses característiques: la descomposició semblant a un arc iris de la seva llum en miríades de colors diferents, cadascun caracteritzat per la longitud d'ona de la llum. Analitzant la llum procedent d'aquests objectes, els astrònoms poden determinar-ne detalls com ara la composició elemental, la temperatura, la pressió, el camp magnètic, entre altres propietats.","number_substitute":null,"categories":["Telescopes, Instruments and Observatories"],"category_ids":[3]},{"sub_idea_id":34,"sub_idea_of":5,"sub_idea_number":1,"version_number":2,"headline_in_english":"Telescopes and detectors are crucial to the study of Astronomy","language_code":"ca","headline":"Els telescopis i els detectors són crucials per a l'estudi de l'Astronomia","text":"Com que les ones electromagnètiques són la principal font d'informació de l'Astronomia, els telescopis i els detectors juguen un paper important a l'hora de recollir i d'analitzar aquestes ones. Els telescopis més grans recullen més llum, cosa que permet als astrònoms identificar i analitzar objectes molt tènues. Els telescopis més grans també tenen més poder de resolució, cosa que permet estudiar els objectes amb més detall. Tot i que les primeres observacions astronòmiques es van realitzar mirant directament a través d'un telescopi, els detectors actuals permeten documentar les observacions, a moltes longituds d'ona diferents, de manera objectiva.","number_substitute":null,"categories":["Telescopes, Instruments and Observatories"],"category_ids":[3]},{"sub_idea_id":35,"sub_idea_of":5,"sub_idea_number":2,"version_number":2,"headline_in_english":"Some telescopes can be linked together to act as one big telescope","language_code":"ca","headline":"Alguns telescopis poden treballar de manera coordinada i actuar com un únic gran telescopi","text":"Mitjançant una tècnica anomenada interferometria, els astrònoms poden enllaçar molts telescopis i fer-los funcionar com si fos un únic gran telescopi. La resolució d'aquests instruments combinats és la d'un únic telescopi amb un diàmetre igual a la màxima distància entre dos qualssevol dels telescopis enllaçats més petits. Això permet als astrònoms veure detalls més petits i més fins en els objectes astronòmics, així com distingir entre objectes separats, com ara una estrella i el seu sistema planetari.","number_substitute":null,"categories":["Telescopes, Instruments and Observatories"],"category_ids":[3]},{"sub_idea_id":36,"sub_idea_of":5,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomical observatories are located on Earth and in Space","language_code":"ca","headline":"Hi ha observatoris astronòmics a la Terra i a l'espai","text":"L'atmosfera terrestre absorbeix la radiació de gran part de l'espectre electromagnètic. És transparent a la llum visible, a certes radiacions ultraviolades i infraroges i a la ràdio d'ona curta, però la resta és sobretot opaca. La majoria de bandes ultraviolades i moltes de llum infraroja, així com els raigs X, no poden penetrar en l'atmosfera. Per aquest motiu, la majoria de telescopis que recullen llum diferent de la visible, la ràdio i un nombre menor d'altres bandes de longitud d'ona, s'han de situar a l'espai. Tot i que des de la superfície es pot observar la llum visible, la turbulència de l'atmosfera terrestre afecta la qualitat de les imatges, per la qual cosa també hi ha telescopis òptics instal·lats a l'espai.","number_substitute":null,"categories":["Telescopes, Instruments and Observatories"],"category_ids":[3]},{"sub_idea_id":37,"sub_idea_of":5,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"Earth-based astronomical observatories are often located in remote regions all around the world","language_code":"ca","headline":"Els observatoris astronòmics terrestres es troben sovint en regions remotes d'arreu el món","text":"Hi ha pocs llocs a la Terra amb les condicions d'observació perfectes que es donen a altituds elevades, l'absència de contaminació lumínica i la transparència de l'atmosfera en determinades longituds d'ona. Aquests llocs solen ser hostils, difícils d'accedir i, normalment, es troben molt allunyats dels principals assentaments humans. Els astrònoms viatgen a aquests llocs per a fer-hi les seves observacions, o bé permeten que experts locals operin els telescopis, o bé fan ús de telescopis robotitzats que funcionen de forma remota.","number_substitute":null,"categories":["Telescopes, Instruments and Observatories"],"category_ids":[3]},{"sub_idea_id":38,"sub_idea_of":5,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomy today is part of “Big Science” and “Big Data”","language_code":"ca","headline":"L'Astronomia actual forma part de la \"Big Science\" i del \"Big Data\"","text":"Les exploracions astronòmiques han començat a produir grans quantitats de dades, i això augmentarà molt en els anys vinents. Aquesta evolució s'anomena \"Astronomia del Big Data\", on l'objectiu és trobar noves maneres d'emmagatzemar, lliurar i analitzar aquestes dades. Això ha portat al desenvolupament de diversos projectes de ciència ciutadana per aprofitar l'aguda capacitat de reconeixement de formes dels humans. D'altra banda, els telescopis i els instruments moderns són cars i la seva construcció requereix una sèrie d'habilitats tècniques. En l'era de la \"Big Science\", aquests instruments solen ser fabricats per organitzacions internacionals o consorcis on participen instituts astronòmics de diferents països.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":39,"sub_idea_of":5,"sub_idea_number":6,"version_number":2,"headline_in_english":"Complex simulations and huge data in astronomy require the development of powerful supercomputers ","language_code":"ca","headline":"Les simulacions complexes i l'enorme quantitat de dades en Astronomia requereixen el desenvolupament de potents superordinadors","text":"El processament de les grans quantitats de dades procedents tant de simulacions com d'observacions requereix ordinadors capaços de realitzar simulacions complexes en un curt període de temps. Els superordinadors actuals poden fer càlculs de l'ordre d'un parell de centenars de quadrilions cada segon. Aquests superordinadors permeten als astrònoms crear universos simulats i comparar-los amb les observacions obtingudes a gran escala.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":40,"sub_idea_of":5,"sub_idea_number":7,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomy is a global science, with international teams, and where data and publications are shared freely ","language_code":"ca","headline":"L'Astronomia és una ciència global, amb grups de treball internacionals, en què les dades i les publicacions es comparteixen lliurement","text":"Les dades disponibles de la majoria dels observatoris professionals estan disponibles públicament. Al llarg de la seva carrera, els astrònoms normalment treballaran en diferents països. Sovint es duen a terme grans projectes astronòmics, des de la construcció de telescopis i d'instruments fins a campanyes d'observació coordinades, en col·laboració entre investigadors i instituts de diferents països. L'Astronomia és global i internacional. Tots som membres de la tripulació de la \"nau espacial Terra\", sota un mateix firmament, que explora el Cosmos.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":41,"sub_idea_of":5,"sub_idea_number":8,"version_number":2,"headline_in_english":"Numerous spacecrafts have been launched to space to study the Solar System","language_code":"ca","headline":"S'han llançat nombroses sondes espacials per estudiar el Sistema Solar","text":"Per explorar i aprendre més sobre el nostre lloc en l'Univers, hem estat enviant sondes robòtiques per tot el Sistema Solar. Algunes d'aquestes sondes orbiten planetes, satèl·lits o, fins i tot, asteroides, mentre que altres han aterrat en aquests objectes. Entre els llocs del Sistema Solar visitats (aterratge, òrbita o sobrevol) per sondes robòtiques hi ha tots els planetes, els planetes nans Plutó i Ceres, la Lluna i alguns satèl·lits de Júpiter i de Saturn, així com cometes i asteroides.","number_substitute":null,"categories":["Solar System","Space Exploration"],"category_ids":[1,10]},{"sub_idea_id":42,"sub_idea_of":6,"sub_idea_number":1,"version_number":2,"headline_in_english":"The Universe is over 13 billion years old","language_code":"ca","headline":"L'Univers té més de 13.000 milions d'anys","text":"L'edat estimada de l'Univers, basada en observacions modernes i en models cosmològics avançats de la seva evolució inicial, és d'uns 13.800 milions d'anys. La cosmologia és un camp de recerca que estudia l'evolució i l'estructura de l'Univers.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology"],"category_ids":[9]},{"sub_idea_id":43,"sub_idea_of":6,"sub_idea_number":2,"version_number":2,"headline_in_english":"The Universe is homogeneous and isotropic on the large scale","language_code":"ca","headline":"A gran escala, l'Univers és homogeni i isòtrop ","text":"A les escales més grans (aproximadament superiors a 300 milions d'anys llum), la matèria de l'Univers sembla estar distribuïda uniformement. A causa d'aquesta densitat i estructura gairebé uniformes, l'Univers sembla gairebé igual en qualsevol lloc (homogeni) i en totes les direccions (isòtrop).","number_substitute":null,"categories":["Cosmology"],"category_ids":[9]},{"sub_idea_id":44,"sub_idea_of":6,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"We always observe the past","language_code":"ca","headline":"Sempre observem el passat","text":"A causa de la velocitat finita de la llum, mai no veiem els objectes com són ara, sinó sempre com eren en el passat. Només podem veure el Sol tal com era fa uns vuit minuts, ja que la llum del Sol triga uns vuit minuts a arribar-nos. Veiem la galàxia d'Andròmeda tal com era fa uns 2,5 milions d'anys, perquè la llum de la galàxia triga això a arribar a la Terra. D'aquesta manera, els astrònoms observen sempre el passat, fins i tot, de fa 13.800 milions d'anys. L'observació d'objectes astronòmics a diverses distàncies ens proporciona així una secció transversal de la història còsmica. Com que, de mitjana, l'Univers té les mateixes propietats a tot arreu, aquesta secció transversal proporciona pistes valuoses sobre la nostra pròpia història.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology"],"category_ids":[9]},{"sub_idea_id":45,"sub_idea_of":6,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"We can only directly observe a fraction of the total Universe","language_code":"ca","headline":"Només podem observar directament una fracció de l'Univers","text":"Com que la llum viatja per l'espai a una velocitat finita, hi ha regions llunyanes de l'Univers que encara no podem observar. La raó d'això és simplement que la llum d'aquestes regions no ha tingut prou temps per arribar als nostres detectors a la Terra. Només podem veure objectes que es troben dins d'una regió determinada que s'anomena \"Univers observable\", que inclou tots els objectes la llum dels quals ha tingut el temps necessari per arribar-nos. Són especialment interessants els objectes molt llunyans prop de la frontera d'aquesta regió. Apareixen amb la forma que tenien quan l'Univers tot just començava.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology"],"category_ids":[9]},{"sub_idea_id":46,"sub_idea_of":6,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"The Universe is mainly composed of Dark Energy and Dark Matter","language_code":"ca","headline":"L'Univers es compon principalment d'energia fosca i de matèria fosca","text":"Les estrelles, l'aire que respirem, els nostres cossos i tot el que veiem al nostre voltant està constituït per àtoms, que al seu torn estan formats per protons, neutrons i electrons. Aquesta anomenada matèria bariònica és amb la qual interactuem en la nostra vida quotidiana. L'evidència observacional mostra que tan sols representa al voltant del 5% de la composició total de l'Univers. De fet, l'Univers es compon principalment d'una forma desconeguda d'energia anomenada energia fosca (al voltant del 68%) i una forma inusual de matèria anomenada matèria fosca (al voltant del 27%). La naturalesa de les anomenades energia fosca i matèria fosca és una àrea activa d'investigació, sobretot mitjançant les observacions de la seva influència sobre la matèria bariònica.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology"],"category_ids":[9]},{"sub_idea_id":47,"sub_idea_of":6,"sub_idea_number":6,"version_number":2,"headline_in_english":"The Universe is expanding at an accelerated rate","language_code":"ca","headline":"L'Univers s'expandeix a un ritme accelerat","text":"L'evidència observacional mostra que l'Univers s'està expandint a un ritme accelerat, cosa que s'atribueix a l'energia fosca. A mesura que l'Univers s'expandeix de manera sistemàtica a grans escales, els cúmuls de galàxies s'allunyen els uns dels altres. En els models moderns, totes les distàncies entre els cúmuls de galàxies creixen en proporció com el mateix factor d'escala de l'Univers. Les dades mostren que, com més lluny de nosaltres es troba una galàxia, més ràpid se n'allunya (Llei de Hubble-Lemaître). Els observadors extraterrestres hipotètics d'altres galàxies descobririen el mateix. Els sistemes enllaçats, com ara els cúmuls de galàxies i els grups de galàxies enllaçades per la seva pròpia gravetat, o les galàxies mateixes, no es veuen afectats per l'expansió còsmica. En l'interior dels cúmuls i dels grups, les galàxies individuals poden estar orbitant entre si, o poden trobar-se en una trajectòria de col·lisió entre elles. Això últim és cert per a la Via Làctia i la galàxia d'Andròmeda.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology"],"category_ids":[9]},{"sub_idea_id":48,"sub_idea_of":6,"sub_idea_number":7,"version_number":2,"headline_in_english":"The expansion of space causes light from distant galaxies to be redshifted","language_code":"ca","headline":"L'expansió de l'espai provoca que la llum de les galàxies llunyanes es desplaci cap el vermell","text":"L'expansió còsmica influeix en les propietats de la llum en l'Univers. La llum que ens arriba des de les galàxies llunyanes es desplaça cada cop més cap el vermell en distàncies més grans. Aquest desplaçament cosmològic al vermell es pot entendre directament en termes de longituds d'ona de la llum que augmenten (estirant-se a longituds d'ona més llargues) amb el factor d'escala còsmica. Per aquest motiu les galàxies llunyanes només es poden observar en les bandes d'infrarojos o de ràdio, i la radiació còsmica de fons ens arriba, sobretot, en la banda de les microones.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology"],"category_ids":[9]},{"sub_idea_id":49,"sub_idea_of":6,"sub_idea_number":8,"version_number":2,"headline_in_english":"The natural laws (e.g. gravity) that we study on Earth appear to work the same way throughout the Universe","language_code":"ca","headline":"Les lleis naturals (per exemple, la gravetat) que estudiem a la Terra semblen funcionar de la mateixa manera en tot l'Univers","text":"S'han fet moltes proves per comprovar si les lleis de la física, com les lleis que regeixen la gravetat, la termodinàmica i l'electromagnetisme, són les mateixes en la Terra i en l'Univers llunyà. Fins ara, totes aquestes proves indiquen que les lleis fonamentals de la física s'apliquen en tot l'Univers conegut.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology"],"category_ids":[9]},{"sub_idea_id":50,"sub_idea_of":6,"sub_idea_number":9,"version_number":2,"headline_in_english":"The large-scale structure of the Universe is composed of filaments, sheets and voids","language_code":"ca","headline":"L'estructura a gran escala de l'Univers està formada per filaments, làmines i buits","text":"Els estudis dels grans desplaçaments cap el vermell de l'Univers han revelat que, a grans escales de l'ordre d'uns centenars de milions d'anys llum, l'Univers sembla una xarxa tridimensional de filaments i buits, una esponja que els astrònoms anomenen \"xarxa còsmica\". Els filaments i les làmines contenen milions de galàxies. A gran escala, aquestes estructures s'estenen al llarg de centenars de milions d'anys llum i solen fer desenes de milions d'anys llum de gruix. Els filaments i les làmines conformen uns límits al voltant dels buits, que són de l'ordre de cent milions d'anys llum de diàmetre i contenen molt poques galàxies.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology"],"category_ids":[9]},{"sub_idea_id":51,"sub_idea_of":6,"sub_idea_number":10,"version_number":2,"headline_in_english":"The Cosmic Microwave Background allows us to explore the early Universe","language_code":"ca","headline":"La radiació còsmica de fons ens permet explorar l'Univers primordial","text":"La radiació electromagnètica més antiga, que emana de les regions més llunyanes de l'Univers observable, és la radiació de fons còsmic de microones. És la relíquia que queda de l'Univers primerenc calent i dens, impresa amb informació d'una època en què l'Univers tenia uns 380.000 anys. La radiació còsmica de fons permet mesurar les característiques clau de l'Univers en el seu conjunt: la quantitat de matèria fosca, de matèria bariònica i d'energia fosca que conté, la geometria de l'Univers i el seu ritme d'expansió actual. La radiació còsmica de fons mostra que l'Univers és gairebé isòtrop i, per tant, també proporciona proves indirectes d'homogeneïtat.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology"],"category_ids":[9]},{"sub_idea_id":52,"sub_idea_of":6,"sub_idea_number":11,"version_number":2,"headline_in_english":"The evolution of the Universe can be explained by the Big Bang model","language_code":"ca","headline":"L'evolució de l'Univers es pot explicar amb el model del Big Bang","text":"Segons la millor evidència disponible fins ara, tota la matèria i l'energia que veiem al nostre voltant estaven contingudes en un volum més petit que un àtom fa més de 13.000 milions d'anys. L'Univers es va expandir des d'aquesta fase de densitat i de temperatura molt elevades (fase del Big Bang) al seu estat actual. Els models que descriuen l'Univers en expansió s'anomenen LambdaCDM (on Lambda significa el component d'energia fosca de l'Univers i CDM la matèria fosca freda). La fase del Big Bang, malgrat el seu nom, no va ser una explosió on la matèria era llançada a l'espai buit existent prèviament. Tot l'espai disponible es va omplir de matèria des del principi i, a mesura que l'espai ha anat augmentant, la densitat mitjana de la matèria ha anat disminuint. Des que es van formar les galàxies, les distàncies mitjanes entre elles han anat augmentant constantment. El model del Big Bang ofereix nombroses prediccions verificables sobre l'Univers actual, la majoria de les quals s'han confirmat mitjançant dades observacionals.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology"],"category_ids":[9]},{"sub_idea_id":53,"sub_idea_of":7,"sub_idea_number":1,"version_number":2,"headline_in_english":"The Solar System was formed about 4.6 billion years ago","language_code":"ca","headline":"El Sistema Solar es va formar fa uns 4.600 milions d'anys","text":"La datació radioactiva dels meteorits ens ha permès determinar l'edat del Sistema Solar. Aquesta edat també és coherent amb la datació de mostres de roques lunars i de les roques més antigues trobades sobre la superfície de la Terra.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":54,"sub_idea_of":7,"sub_idea_number":2,"version_number":2,"headline_in_english":"The Solar System is composed of the Sun, planets, dwarf planets, moons, comets, asteroids, and meteoroids","language_code":"ca","headline":"El Sistema Solar està format pel Sol, els planetes, els planetes nans, els satèl·lits, els cometes, els asteroides i els meteoroides","text":"El Sistema Solar està format per una estrella central que anomenem Sol i per tots els objectes que l'orbiten sota la influència de la seva gravetat. Aquests objectes inclouen els planetes i els seus satèl·lits naturals, els planetes nans, els asteroides, els meteoroides i els cometes. El Sol representa més del 99,87% de la massa total del Sistema Solar.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":55,"sub_idea_of":7,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"There are eight planets in the Solar System","language_code":"ca","headline":"En el Sistema Solar hi ha vuit planetes","text":"Segons la resolució de la Unió Astronòmica Internacional del 2006, perquè un objecte sigui un planeta ha de satisfer tres criteris. El primer és que ha d'orbitar al voltant del Sol. El segon és que un planeta ha de tenir prou massa per tal que la gravetat el transformi en una forma aproximadament esfèrica. Finalment, la seva influència gravitacional ha de ser suficient per eliminar altres objectes de la seva òrbita. Els objectes que no són satèl·lits i obeeixen les dues primeres regles, però no la tercera, s'anomenen planetes nans. Comptant des del Sol, els planetes del Sistema Solar són Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":56,"sub_idea_of":7,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"There are several dwarf planets in the Solar System","language_code":"ca","headline":"En el Sistema Solar hi ha diversos planetes nans","text":"Els planetes nans són més petits que la Lluna, que té un diàmetre d'uns 3474 quilòmetres. Plutó és actualment el més gran dels planetes nans, seguit d'Eris, Haumea, Makemake i Ceres. Cadascun d'aquests objectes són sòlids, tenen superfícies gelades i composicions semblants. Ceres es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter, mentre que els altres quatre planetes nans es troben més enllà de l'òrbita de Neptú, en el cinturó d'Edgeworth-Kuiper.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":57,"sub_idea_of":7,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"The planets are divided into terrestrial (rocky) planets and gas giants","language_code":"ca","headline":"Els planetes es divideixen en planetes terrestres (rocosos) i gegants gasosos","text":"Els quatre planetes més propers al Sol s'anomenen planetes terrestres. Aquests planetes tenen una superfície sòlida i estan formats majoritàriament per roques. Mercuri no té atmosfera, però en comparació amb la Terra, Venus té l'atmosfera més densa i Mart l'atmosfera més prima. En contrast amb els petits planetes interiors, els quatre planetes exteriors, que s'anomenen gegants gasosos, són molt més grans. Aquests planetes són principalment gasosos (hidrogen i heli) i tenen atmosferes molt denses. Tots els gegants gasosos tenen anells al seu voltant. Saturn té, amb diferència, el sistema d'anells més impressionant, visible, fins i tot, amb un petit telescopi.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":58,"sub_idea_of":7,"sub_idea_number":6,"version_number":2,"headline_in_english":"Some planets have dozens of natural satellites","language_code":"ca","headline":"Alguns planetes tenen desenes de satèl·lits naturals","text":"Amb l'excepció de Mercuri i de Venus, tots els planetes tenen almenys un satèl·lit natural. La Terra és l'únic planeta del Sistema Solar que només en té un, mentre que Mart en té dos. En contrast amb els planetes terrestres, tots els gegants gasosos tenen un gran nombre d'objectes orbitant-los. Amb més de 75 satèl·lits confirmats per a cadascun, Júpiter i Saturn són els planetes amb més satèl·lits naturals, seguits d'Urà i de Neptú.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":59,"sub_idea_of":7,"sub_idea_number":7,"version_number":2,"headline_in_english":"Earth is the third planet orbiting around the Sun, and has one natural satellite, the Moon","language_code":"ca","headline":"La Terra és el tercer planeta que orbita al voltant del Sol i té un satèl·lit natural, la Lluna","text":"Comptats des del Sol, la Terra és el tercer planeta i té una òrbita gairebé circular. L'atmosfera terrestre es compon principalment de nitrogen i d'oxigen, i la temperatura mitjana de la seva superfície, que està coberta més del 70% per l'aigua, és d'uns 15 graus centígrads. La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra i l'únic objecte celeste que els éssers humans han trepitjat.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":60,"sub_idea_of":7,"sub_idea_number":8,"version_number":2,"headline_in_english":"There are millions of asteroids, which are remnants from the early formation of our Solar System","language_code":"ca","headline":"Hi ha milions d'asteroides; són els vestigis dels primers estadis de la formació del Sistema Solar","text":"Les restes de la formació inicial del Sistema Solar se solen trobar en el cinturó d'asteroides, situat entre les òrbites de Mart i Júpiter, i en el cinturó Edgeworth-Kuiper, situat més enllà de l'òrbita de Neptú. Les dimensions dels asteroides van d'uns 10 metres a 1000 quilòmetres. La massa combinada de tots els asteroides del Sistema Solar és inferior a la massa de la Lluna.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":61,"sub_idea_of":7,"sub_idea_number":9,"version_number":2,"headline_in_english":"A comet is an icy object that acquires a tail when it is heated by the Sun","language_code":"ca","headline":"Un cometa és un objecte gelat que adquireix una cua quan és escalfat pel Sol","text":"Els cometes es componen principalment de gel, però també contenen pols i materials rocosos. El gel és volàtil i s'evapora quan el cometa s'acosta al Sol a causa dels vents solars i de la radiació. Això crea dues cues: una cua de pols lleugerament torçada en la direcció oposada al moviment del cometa, que s'estén milions de quilòmetres, i una cua de plasma recta rarament visible a ull nu. Les cues d'un cometa sempre apunten en la direcció oposada al Sol, independentment de la direcció en què es mogui el cometa. Es creu que la majoria dels cometes provenen de dues regions específiques: el cinturó d'Edgeworth-Kuiper, situat més enllà de l'òrbita de Neptú, i el núvol d'Oort, en els confins del Sistema Solar.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":62,"sub_idea_of":7,"sub_idea_number":10,"version_number":2,"headline_in_english":"The boundary of the Solar System is called the Heliopause","language_code":"ca","headline":"El límit del Sistema Solar s'anomena Heliopausa","text":"El camp magnètic del Sol s'estén molt més enllà de la seva superfície. Això crea una bombolla que envolta tot el Sistema Solar. La regió on el camp magnètic del Sol interactua amb el camp magnètic d'altres estrelles s'anomena Heliofunda. El límit exterior d'aquesta turbulenta i agitada regió s'anomena Heliopausa. Més enllà de l'Heliopausa hi ha l'espai interestel·lar. El 2012, la sonda espacial Voyager 1 va ser el primer objecte fabricat per l'home a travessar l'Heliopausa.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":63,"sub_idea_of":8,"sub_idea_number":1,"version_number":2,"headline_in_english":"A star is a self-luminous body generating its energy by internal nuclear reactions","language_code":"ca","headline":"Una estrella és un cos que emet llum pròpia i genera la seva energia mitjançant reaccions nuclears internes","text":"Les estrelles es componen de plasma molt calent (un gas on els electrons i els nuclis dels àtoms estan en gran part separats) que es manté unit per la pròpia gravetat. La producció d'energia de sosteniment d'una estrella es genera a través de reaccions nuclears que tenen lloc en el seu centre. Inicialment, fusionen hidrogen en heli, a través de la cadena protó-protó (i per a estrelles més massives a través del cicle CNO carboni-nitrogen-oxigen) abans de passar a fusionar elements superiors. Les estrelles s'estabilitzen per la pressió exercida per l'energia alliberada durant els processos de fusió, cosa que contraresta la tendència de l'estrella a col·lapsar-se sota la pròpia gravetat. D'aquesta manera, la majoria d'estrelles de massa similar o menor a la del Sol es mantenen estables durant milers de milions o, fins i tot, desenes de milers de milions d'anys.","number_substitute":null,"categories":["Stars"],"category_ids":[2]},{"sub_idea_id":64,"sub_idea_of":8,"sub_idea_number":2,"version_number":2,"headline_in_english":"Stars form from massive clouds of dust and gas","language_code":"ca","headline":"Les estrelles es formen a partir de núvols massius de pols i de gas","text":"El col·lapse gravitacional dels núvols moleculars freds i gegants origina les estrelles. A mesura que el núvol s'ensorra, es fragmenta en nuclis les regions centrals dels quals són cada cop més denses i més calentes. Més enllà dels valors crítics de temperatura i de pressió, la fusió nuclear s'inicia i neix una estrella. Aquesta jove estrella està inicialment envoltada per un disc protoplanetari de pols i de gas. Al llarg de milions d'anys, aquest disc es fragmenta en planetes i cossos més petits.","number_substitute":null,"categories":["Stars"],"category_ids":[2]},{"sub_idea_id":65,"sub_idea_of":8,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"The closest star to Earth is the Sun","language_code":"ca","headline":"L'estrella més propera a la Terra és el Sol","text":"Amb un diàmetre equatorial d'uns 1,4 milions de quilòmetres, el Sol, l'estrella més propera a la Terra, és tan gran que hi podríem cabre aproximadament 1,3 milions de Terres. Tot i que la nostra estrella és enorme en comparació amb el nostre planeta, en l'Univers hi ha estrelles molt més grans. La supergegant VY Canis Majoris, amb unes 1400 vegades el diàmetre del Sol, és l'estrella més gran coneguda fins ara. Si es trobés en el centre del Sistema Solar, la superfície de VY Canis Majoris s'estendria més enllà de l'òrbita de Júpiter. També hi ha estrelles molt més petites que el Sol. L'estrella més propera, Proxima Centauri, és una nana vermella amb un diàmetre d'uns 200.000 quilòmetres, tan sols 16 vegades el diàmetre de la Terra.","number_substitute":null,"categories":["The Sun"],"category_ids":[5]},{"sub_idea_id":66,"sub_idea_of":8,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"The Sun is a dynamic star","language_code":"ca","headline":"El Sol és una estrella dinàmica","text":"Tot i que sembla uniforme, la superfície del Sol està esquitxada de taques fosques. Aquestes taques solars, que són regions amb un intens camp magnètic, semblen fosques perquè són més fredes que el material que les envolta. El Sol alterna fases en què es produeixen moltes taques i fases en què se'n produeixen poques. De vegades, el camp magnètic del Sol es deforma, genera molta energia i allibera aquesta energia en un esclat de llum i de partícules. Aquests esclats s'anomenen flamarades o ejeccions de massa coronal. Quan està en calma, fins i tot, el Sol llança cada segon a l'espai uns 1.500 milions de quilograms de gas calent i magnetitzat. Aquest vent solar flueix pel Sistema Solar i interactua amb els planetes. Hi ha altres estrelles que també produeixen flamarades i vents.","number_substitute":null,"categories":["The Sun"],"category_ids":[5]},{"sub_idea_id":67,"sub_idea_of":8,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"The colour of a star tells us its surface temperature","language_code":"ca","headline":"El color d'una estrella indica la seva temperatura superficial","text":"Les estrelles poden tenir temperatures superficials d'entre uns milers de graus centígrads a cinquanta mil graus centígrads. Les estrelles calentes irradien la major part de la seva energia en la regió blava i ultraviolada de l'espectre electromagnètic (longituds d'ona curtes) i, per tant, semblen blavoses als nostres ulls. Les estrelles més fredes semblen vermelloses, ja que irradien la major part de la seva energia en les regions vermelles i infraroges de l'espectre electromagnètic (longituds d'ona llargues).","number_substitute":null,"categories":["Stars"],"category_ids":[2]},{"sub_idea_id":68,"sub_idea_of":8,"sub_idea_number":6,"version_number":2,"headline_in_english":"The space between stars can be largely empty or it can contain clouds of gas, which can produce new stars","language_code":"ca","headline":"L'espai que hi ha entre les estrelles pot estar en gran part buit o bé pot contenir núvols de gas que poden donar lloc a noves estrelles","text":"L'espai entre les estrelles conté petites traces de matèria en forma de gas, de pols i de partícules d'alta energia (\"raigs còsmics\"). Aquest contingut s'anomena medi interestel·lar. Pot ser més o menys dens en diferents parts de la galàxia. Tanmateix, fins i tot les regions més denses del medi interestel·lar són encara mil vegades menys denses que el millor buit creat en un laboratori.","number_substitute":null,"categories":["Stars"],"category_ids":[2]},{"sub_idea_id":69,"sub_idea_of":8,"sub_idea_number":7,"version_number":2,"headline_in_english":"A star goes through a life cycle which is largely determined by its initial mass","language_code":"ca","headline":"El cicle vital d'una estrella està determinat en gran part per la seva massa inicial","text":"Les simulacions per ordinador revelen que les primeres estrelles tenien una vida d'uns milions d'anys. En canvi, l'esperança de vida mitjana d'una estrella semblant al Sol és d'uns 10.000 milions d'anys. Les estrelles nanes vermelles de poca massa poden viure bilions d'anys. Una estrella amb una massa semblant a la del Sol acabarà esdevenint una estrella gegant vermella i, més tard, expulsarà la major part de la seva massa a l'espai, deixant enrere una estrella nana blanca compacta envoltada pel que s'anomena una nebulosa planetària. Una estrella amb almenys vuit masses solars evolucionarà cap a una supergegant vermella abans d'esclatar en un esdeveniment anomenat supernova, deixant enrere una estrella de neutrons o un forat negre estel·lar.","number_substitute":null,"categories":["Stars"],"category_ids":[2]},{"sub_idea_id":70,"sub_idea_of":8,"sub_idea_number":8,"version_number":2,"headline_in_english":"Massive stars can end their life cycle as stellar black holes","language_code":"ca","headline":"Les estrelles massives poden acabar el seu cicle vital com a forats negres estel·lars","text":"Un forat negre és una regió de l'espai el camp gravitatori extrem de la qual impedeix que qualsevol cosa, fins i tot la llum, s'escapi un cop ha travessat l'horitzó d'esdeveniments. L'horitzó d'esdeveniments és una superfície límit que envolta un forat negre, on la velocitat necessària per escapar del seu camp gravitatori és més gran que la velocitat de la llum. Els models teòrics prediuen que en el centre d'un forat negre hi ha una singularitat, on la densitat de la matèria i la curvatura de l'espai-temps s'acosten a l'infinit. Els forats negres de massa estel·lar tenen masses de l'ordre d'unes desenes de masses solars, en una regió que té un radi d'uns quilòmetres a unes desenes de quilòmetres (segons la massa).","number_substitute":null,"categories":["Stars"],"category_ids":[2]},{"sub_idea_id":71,"sub_idea_of":8,"sub_idea_number":9,"version_number":2,"headline_in_english":"New stars and their planetary systems are born from matter left behind by previous stars in that region","language_code":"ca","headline":"Les noves estrelles i els seus sistemes planetaris neixen de la matèria deixada en aquesta regió per les estrelles precedents ","text":"A banda de l'hidrogen, la major part de l'heli i una petita quantitat de liti, tots els elements de l'Univers actual s'han produït per fusió nuclear en l'interior de les estrelles. Les estrelles de poca massa, com ara el Sol, produeixen els elements més lleugers, fins a l'oxigen, mentre que les estrelles massives poden originar elements més pesants que l'oxigen, fins al ferro. Els elements més pesants que el ferro, com ara l'or i l'urani, es creen durant els esclats de supernoves d'alta energia i les col·lisions d'estrelles de neutrons. Quan moren, les estrelles alliberen la major part de la seva massa al medi interestel·lar. A partir d'aquesta matèria es formen noves estrelles, en la versió còsmica d'un procés de reciclatge.","number_substitute":null,"categories":["Stars"],"category_ids":[2]},{"sub_idea_id":72,"sub_idea_of":8,"sub_idea_number":10,"version_number":2,"headline_in_english":"The human body consists of atoms that can be traced back to earlier stars","language_code":"ca","headline":"El cos humà està format per àtoms d'estrelles precedents","text":"A banda de l'hidrogen i de l'heli, així com d'una petita quantitat de liti, gairebé tots els elements es van crear en l'interior de les estrelles i es van alliberar a l'espai en les últimes etapes de la seva vida. Aquest és l'origen de la majoria d'elements que constitueixen el nostre cos, com ara el calci dels ossos, el ferro de la sang i el nitrogen de l'ADN. De la mateixa manera, els elements que constitueixen els altres animals, les plantes i de la majoria de les coses que ens envolten, van ser produïts per estrelles fa milers de milions d'anys.","number_substitute":null,"categories":["Stars"],"category_ids":[2]},{"sub_idea_id":73,"sub_idea_of":9,"sub_idea_number":1,"version_number":2,"headline_in_english":"A galaxy is a large system of stars, dust and gas","language_code":"ca","headline":"Una galàxia és un enorme sistema d'estrelles, de pols i de gas","text":"Una galàxia conté entre uns milions i uns centenars de milers de milions d'estrelles, unides per la força gravitacional mútua. Les estrelles d'una galàxia poden formar part de cúmuls estel·lars o d'una població més gran d'estrelles separades que hi ha per la galàxia. A més, una galàxia conté restes estel·lars, així com pols, gas i matèria fosca. Moltes galàxies tenen un forat negre supermassiu en el seu centre.","number_substitute":null,"categories":["Galaxies"],"category_ids":[8]},{"sub_idea_id":74,"sub_idea_of":9,"sub_idea_number":2,"version_number":2,"headline_in_english":"Galaxies appear to contain large amounts of Dark Matter","language_code":"ca","headline":"Les galàxies semblen contenir grans quantitats de matèria fosca","text":"La matèria fosca és un tipus de matèria que no emet o no interacciona amb la radiació electromagnètica i, per tant, és impossible de veure per observació directa. Tot i que la matèria fosca no és visible, té massa; la seva existència es dedueix dels efectes gravitacionals que té sobre els objectes visibles. Aquests efectes inclouen l'alteració del seu moviment o la distorsió de les imatges a causa de la lent gravitacional. Les galàxies estan envoltades per un halo molt més gran de matèria fosca; en un sentit, allò que veiem d'una galàxia tan sols és la punta de l'iceberg.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology","Galaxies"],"category_ids":[9,8]},{"sub_idea_id":75,"sub_idea_of":9,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"Galaxy formation is an evolutionary process","language_code":"ca","headline":"La formació de la galàxia és un procés evolutiu","text":"Durant els primers centenars de milions d'anys de la història de l'Univers, la matèria fosca va evolucionar en nombroses grans regions més denses, anomenades halos. L'acumulació d'hidrogen i d'heli en aquests llocs va donar lloc a les primeres galàxies i a les primeres estrelles. Les galàxies espirals més grans com la Via Làctia van evolucionar a mesura que atreien i incorporaven galàxies més petites. Les grans galàxies el·líptiques es van formar quan les galàxies més massives van xocar i es van fusionar. En funció de les seves reserves de gas i de l'escalfament per explosions estel·lars o per activitats en el centre galàctic, aquestes galàxies van formar noves estrelles a un ritme més o menys lent.","number_substitute":null,"categories":["Galaxies"],"category_ids":[8]},{"sub_idea_id":76,"sub_idea_of":9,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"There are three main types of galaxies: Spiral, Elliptical and Irregular","language_code":"ca","headline":"Hi ha tres tipus principals de galàxies: espirals, el·líptiques i irregulars","text":"Segons l'aspecte visual, les galàxies es classifiquen en galàxies espirals, el·líptiques i irregulars. Aquests tipus es diferencien no només per la forma sinó també pel seu contingut. Les galàxies espirals tenen braços espirals aplanats formats principalment per estrelles joves i brillants i per grans quantitats de gas i de pols. En canvi, les galàxies el·líptiques contenen menys gas. Les seves estrelles són majoritàriament antigues i es distribueixen en forma ovoide o esfèrica. Algunes galàxies, incloses la majoria de galàxies nanes, no tenen cap d'aquestes dues formes estàndard i s'anomenen irregulars.","number_substitute":null,"categories":["Galaxies"],"category_ids":[8]},{"sub_idea_id":77,"sub_idea_of":9,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"We live in a spiral galaxy called the Milky Way","language_code":"ca","headline":"Vivim en una galàxia espiral anomenada Via Làctia","text":"La Via Làctia és una galàxia espiral amb una estructura en el centre amb forma de barra. El Sistema Solar es troba a uns 25.000 anys llum del centre, en un braç espiral. La part visible de la nostra galàxia és una col·lecció d'estrelles en forma de disc d'un diàmetre d'entre 100.000 i 120.000 anys llum i un gruix de tan sols uns dos mil anys llum. En aquest disc, les estrelles joves i la pols formen braços espirals. En una nit fosca i des d'un lloc no il·luminat, podem veure una mínima fracció dels més de 100.000 milions d'estrelles que conté el disc galàctic amb la forma d'una enorme banda borrosa que arqueja en el firmament. Així és com apareix la galàxia des del seu interior.","number_substitute":null,"categories":["Milky Way and Interstellar Medium"],"category_ids":[7]},{"sub_idea_id":78,"sub_idea_of":9,"sub_idea_number":6,"version_number":2,"headline_in_english":"The spiral arms of galaxies are created by pile-ups of gas and dust","language_code":"ca","headline":"Els braços espirals de les galàxies es creen per acumulacions de gas i de pols","text":"Una teoria àmpliament acceptada sobre la formació dels braços espirals és que són el resultat d'una ona de densitat que es mou pel disc d'una galàxia, cosa que fa que les estrelles, el gas i la pols s'acumulin d'una manera semblant a un embós en una carretera transitada. Això dona lloc a regions més denses del disc que es veuen com a braços espirals. Aquestes regions d'alta densitat contenen grans quantitats de gas i de pols, essencials per a la formació de noves estrelles. En conseqüència, els braços espirals contenen moltes estrelles joves i brillants, cosa que indica que en aquestes regions el ritme de formació estel·lar és alt.","number_substitute":null,"categories":["Galaxies"],"category_ids":[8]},{"sub_idea_id":79,"sub_idea_of":9,"sub_idea_number":7,"version_number":2,"headline_in_english":"Most galaxies have a supermassive black hole at their centre","language_code":"ca","headline":"La major part de les galàxies tenen un forat negre supermassiu en el centre","text":"Es calcula que una galàxia típica conté uns 100 milions de forats negres de massa estel·lar. Aquests tipus de forats negres es formen quan una estrella massiva acaba la seva vida en una explosió de supernova. Els forats negres supermassius es troben en el centre de la majoria de galàxies, i són el tipus de forat negre més gran, amb masses d'entre uns milions a més de mil milions de masses solars. La Via Làctia té un forat negre supermassiu central amb una massa d'uns quatre milions de masses solars. La primera imatge directa de la silueta de l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre, en el centre de l'enorme galàxia el·líptica M87, es va aconseguir el 2019 en combinar les dades de vuit radiotelescopis d'arreu el món.","number_substitute":null,"categories":["Galaxies"],"category_ids":[8]},{"sub_idea_id":80,"sub_idea_of":9,"sub_idea_number":8,"version_number":2,"headline_in_english":"Galaxies can be extremely distant from each other","language_code":"ca","headline":"Les galàxies poden estar extremadament allunyades les unes de les altres","text":"La veïna més propera a la Via Làctia és la galàxia nana Canis Major, a una distància d'uns 25.000 anys llum. Les galàxies llunyanes semblen molt tènues i, per tant, són difícils d'observar. Per obtenir imatges de galàxies llunyanes, cal emprar grans telescopis amb un elevat poder de resolució, i fer exposicions llargues per recollir prou llum d'aquests objectes.","number_substitute":null,"categories":["Galaxies"],"category_ids":[8]},{"sub_idea_id":81,"sub_idea_of":9,"sub_idea_number":9,"version_number":2,"headline_in_english":"Galaxies form clusters","language_code":"ca","headline":"Les galàxies formen cúmuls","text":"Les galàxies no es distribueixen aleatòriament per l'Univers. Al contrari, la galàxia mitjana forma part d'un cúmul de galàxies. Aquests cúmuls consisteixen en centenars o, fins i tot, milers de galàxies unides entre si per l'atracció gravitacional mútua. Els mateixos cúmuls de galàxies també s'agrupen en estructures més grans anomenades supercúmuls. La Via Làctia forma part del que s'anomena Grup Local de galàxies, que inclou més de 54 galàxies. El Grup Local és un membre perifèric del cúmul de la Verge, que forma part del supercúmul de la Verge, que al seu torn forma part del supercúmul de Laniakea.","number_substitute":null,"categories":["Cosmology","Galaxies"],"category_ids":[9,8]},{"sub_idea_id":82,"sub_idea_of":9,"sub_idea_number":10,"version_number":2,"headline_in_english":"Galaxies interact with each other through gravity","language_code":"ca","headline":"Les galàxies interactuen les unes amb les altres per gravetat","text":"Les interaccions entre les galàxies influeixen en el seu aspecte i en la seva evolució. En el passat es creia que un tipus de galàxia podia evolucionar cap a un altre tipus al llarg de la seva vida, però els coneixements científics actuals mostren que les interaccions gravitacionals són la raó d'alguns tipus de galàxies. Per exemple, les galàxies el·líptiques es poden originar per fusions entre grans galàxies predecessores i, al mateix temps, aquests esdeveniments poden desencadenar un intens esclat de formació estel·lar en les galàxies que interactuen.","number_substitute":null,"categories":["Galaxies"],"category_ids":[8]},{"sub_idea_id":83,"sub_idea_of":10,"sub_idea_number":1,"version_number":2,"headline_in_english":"Organic molecules have been detected outside Earth","language_code":"ca","headline":"Fora de la Terra s'hi han detectat molècules orgàniques","text":"Les molècules orgàniques contenen carboni, un element bàsic de la vida tal com la coneixem. Les observacions del medi interestel·lar mostren que les molècules orgàniques, com ara els precursors dels aminoàcids simples, estan presents en l'espai. També s'han trobat molècules orgàniques, inclòs un aminoàcid, en cometes i meteorits. És molt probable que aquestes molècules ja estiguessin presents en el gas i en la pols a partir dels quals es va formar el Sistema Solar.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":84,"sub_idea_of":10,"sub_idea_number":2,"version_number":2,"headline_in_english":"Living organisms have been found to survive in extreme environments on Earth","language_code":"ca","headline":"S'han descobert organismes vius que sobreviuen en entorns terrestres extrems","text":"Tot i que la majoria de la vida a la Terra és sensible a les condicions ambientals, s'ha trobat que alguns organismes, els extremòfils, sobreviuen en condicions extremes, cosa que demostra que la vida pot existir on menys se l'espera. Aquests organismes poden resistir una àmplia gamma de temperatures, pressions, pH i exposició a la radiació. Alguns d'ells viuen en llocs com ara els deserts, els pols, les fosses oceàniques, dins de l'escorça o, fins i tot, els volcans. Un dels organismes més resistents coneguts pot sobreviure en condicions de buit. Aquests fets són motius de prudent optimisme quant a la possibilitat de vida en altres planetes o satèl·lits, ja que, sovint, presenten condicions ambientals relativament adverses.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":85,"sub_idea_of":10,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"Potential traces of liquid water open up the possibility of primitive life on Mar","language_code":"ca","headline":"Les traces potencials d'aigua líquida obren la possibilitat d'una vida primitiva a Mart","text":"L'aigua líquida és un factor clau per al desenvolupament de la vida tal com la coneixem. Per aquest motiu, la recerca d'aigua líquida en altres planetes i en els seus satèl·lits ha estat sempre un objectiu important de la recerca de vida extraterrestre. Al llarg dels anys, s'han descobert traces potencials d'aigua líquida en la superfície de Mart, cosa que aviva el llarg debat sobre la seva existència en aquest planeta. Tot i que l'evidència de la presència actual d'aigua líquida a Mart és intensament discutida, les traces potencials suggereixen que hi podrien haver existit formes de vida simples. Si actualment hi ha aigua líquida en les profunditats de la superfície de Mart, potser hi ha vida.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":86,"sub_idea_of":10,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"Some natural satellites in the Solar System appear to have the conditions for life to exist","language_code":"ca","headline":"Alguns satèl·lits naturals del Sistema Solar semblen tenir les condicions perquè hi hagi vida","text":"Entre els nombrosos satèl·lits que orbiten els planetes gegants del Sistema Solar, n'hi ha que comparteixen les característiques dels planetes terrestres, com ara les atmosferes denses i l'activitat volcànica. Europa, un dels satèl·lits més grans de Júpiter, té una superfície congelada que podria recobrir un oceà líquid. Els científics creuen que aquest oceà podria proporcionar les condicions adequades perquè existeixin formes de vida senzilles. Un altre candidat per acollir vida senzilla és Tità, el satèl·lit més gran de Saturn. Tità és ric en compostos orgànics complexos, té una atmosfera densa i metà líquid en la superfície; s'ha plantejat la hipòtesi de la presència d'un oceà d'aigua subterrània.","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":87,"sub_idea_of":10,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"There are numerous planets called exoplanets, which orbit stars other than the Sun","language_code":"ca","headline":"Hi ha nombrosos planetes, anomenats exoplanetes, que orbiten estrelles diferents del Sol","text":"Des del descobriment del primer planeta en òrbita al voltant d'una altra estrella, s'han detectat milers de planetes, anomenats exoplanetes, que orbiten estrelles diferents del Sol. El nombre d'exoplanetes descoberts continua augmentant a un ritme accelerat; actualment, som capaços de caracteritzar la població d'exoplanetes que hi ha en el veïnat solar.","number_substitute":null,"categories":["Exoplanets & Astrobiology"],"category_ids":[6]},{"sub_idea_id":88,"sub_idea_of":10,"sub_idea_number":6,"version_number":2,"headline_in_english":"Exoplanets can be very diverse and are often found in systems","language_code":"ca","headline":"Els exoplanetes poden ser molt diversos; sovint es troben en sistemes","text":"Els exoplanetes presenten una àmplia gamma de propietats físiques i orbitals. Amb masses que van des de la de Mercuri fins a diverses vegades la de Júpiter, els exoplanetes poden tenir un radi d'entre centenars de quilòmetres fins a diverses vegades el radi de Júpiter. Els períodes orbitals dels exoplanetes poden ser tan curts com unes hores, i les seves excentricitats poden ser tan elevades com les d'un cometa del Sistema Solar. La major part d'exoplanetes solen trobar-se en sistemes formats per diversos planetes que orbiten la mateixa estrella.","number_substitute":null,"categories":["Exoplanets & Astrobiology"],"category_ids":[6]},{"sub_idea_id":89,"sub_idea_of":10,"sub_idea_number":7,"version_number":2,"headline_in_english":"We are now close to the detection of an Earth-like planet","language_code":"ca","headline":"En l'actualitat, estem a prop de detectar un planeta semblant a la Terra","text":"En augmentar la precisió dels mètodes de detecció, actualment ens trobem en condicions de descobrir planetes de massa i de radi similars als de la Terra. La recerca actual, per limitada que sigui, ha demostrat que l'entorn del Sistema Solar està farcit de planetes. Alguns d'aquests planetes, fins i tot, orbiten dins de l'anomenada zona habitable al voltant de l'estrella mare. Segons la definició, un planeta que orbita dins de la zona habitable rep la quantitat justa de radiació de l'estrella per permetre l'existència d'aigua líquida en la seva superfície.","number_substitute":null,"categories":["Exoplanets & Astrobiology"],"category_ids":[6]},{"sub_idea_id":90,"sub_idea_of":10,"sub_idea_number":8,"version_number":2,"headline_in_english":"Scientists are searching for extraterrestrial intelligence","language_code":"ca","headline":"Els científics busquen senyals d'intel·ligència extraterrestre","text":"Una manera de buscar civilitzacions extraterrestres consisteix a buscar senyals que cap fenomen astronòmic conegut podria produir de manera natural. La recerca sistemàtica d'aquests senyals es coneix com a Search for Extraterrestrial Intelligence (SETI). Fins ara, no s'ha trobat cap senyal, però SETI continua explorant el firmament a la cerca d'algun indici de vida avançada més enllà de la Terra.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":91,"sub_idea_of":11,"sub_idea_number":1,"version_number":2,"headline_in_english":"Light pollution affects humans, many other animals, and plants","language_code":"ca","headline":"La contaminació lumínica afecta els humans, molts altres animals i les plantes","text":"Durant milions d'anys, la vida a la Terra s'ha desenvolupat en absència de llum artificial, i la majoria d'espècies s'han adaptat a les activitats diürnes o nocturnes. Des de la invenció de l'electricitat, els humans han reduït cada cop més la foscor nocturna amb els llums artificials, amb greus problemes de contaminació lumínica com a conseqüència, cosa que té implicacions per al medi ambient de la Terra, el comportament animal i la salut humana. La major part de les poblacions animals depenen de cicles diürns i nocturns. Des de la fisiologia i la reproducció fins a l'orientació i la depredació, la llum artificial pot pertorbar les poblacions de vida salvatge de tot el món. També estem perdent el cel fosc que els nostres avantpassats han gaudit. En molts entorns urbans i suburbans, actualment la Via Làctia és gairebé impossible de veure de nit.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":92,"sub_idea_of":11,"sub_idea_number":2,"version_number":2,"headline_in_english":"There is a lot of human-made debris orbiting Earth","language_code":"ca","headline":"Hi ha una gran quantitat de deixalles d'origen humà que orbiten la Terra","text":"Amb el desenvolupament de la tecnologia espacial, la humanitat ha estat capaç d'enviar nombrosos objectes a l'espai mitjançant coets. Des de l'inici de l'era de l'exploració espacial, la quantitat de deixalles fetes per l'home a l'espai, com ara peces de coets o satèl·lits antics, ha augmentat de manera espectacular. Actualment, s'estima que hi ha unes 500.000 peces de deixalla, també conegudes com a brossa espacial, que orbiten la Terra. Com que les peces viatgen a gran velocitat, qualsevol col·lisió amb una nau espacial o un satèl·lit pot causar danys molt greus. Això és especialment perillós per a l'Estació Espacial Internacional i altres naus espacials tripulades. La vigilància de les deixalles espacials i el desenvolupament de tecnologies per a la recollida de satèl·lits i de brossa constitueix una àrea activa d'investigació i desenvolupament.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":93,"sub_idea_of":11,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"We monitor potentially hazardous space object","language_code":"ca","headline":"Avui dia es vigilen els objectes espacials potencialment perillosos","text":"Durant les primeres etapes de la formació del Sistema Solar, els planetes nounats eren sovint colpejats per cossos més petits com els asteroides. Alguns cràters de la superfície de la Terra i tots els que es veuen a la Lluna constitueixen una evidència directa de què aquests impactes poden ser molt perillosos. Per bé que encara és un tema d'investigació i de debat, es creu que l'extinció dels dinosaures no voladors i d'un gran nombre d'altres espècies podria haver estat causada pel gran impacte d'un asteroide amb la Terra, fa uns 65 milions d'anys. Tot i que la probabilitat d'un impacte d'aquesta magnitud és molt baixa avui dia, és important vigilar tots els objectes celestes que puguin esdevenir una amenaça potencial per a la vida a la Terra. Els anys vinents, els programes de vigilància d'agències espacials, d'observatoris i d'altres institucions haurien de ser capaços d'identificar tots els asteroides potencialment perillosos d'un quilòmetre o més de diàmetre. Cap dels asteroides coneguts es troba actualment en una trajectòria de col·lisió amb la Terra.","number_substitute":null,"categories":["Space Exploration"],"category_ids":[10]},{"sub_idea_id":94,"sub_idea_of":11,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"Humans have a significant impact on Earth’s environment","language_code":"ca","headline":"La humanitat té un impacte significatiu sobre el medi ambient de la Terra","text":"La industrialització ha aportat a la societat nombrosos avantatges, però també ha provocat diversos problemes ambientals a la Terra. A través de la desforestació i de la contaminació dels rius, dels oceans i de l'atmosfera, estem danyant les fonts vitals d'aire net, d'aliments i d'aigua que són necessàries per a la vida a la Terra. La humanitat ha provocat l'extinció de nombroses espècies, i continua buscant minerals i recursos energètics en entorns amenaçats. El canvi climàtic induït pels humans (escalfament planetari) afecta el medi ambient a gran escala, i ens posa a nosaltres i a moltes espècies en situació de perill.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":95,"sub_idea_of":11,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"The climate and the atmosphere are heavily affected by human activity","language_code":"ca","headline":"L'activitat humana afecta notablement el clima i l'atmosfera","text":"Sense l'atmosfera, el nostre planeta seria un món gelat amb una temperatura mitjana de –18 °C. Tanmateix, els gasos d'efecte hivernacle de l'atmosfera absorbeixen parcialment la radiació tèrmica que emana del sòl i l'irradien a la superfície de la Terra, cosa que fa que la Terra sigui habitable. L'activitat humana ha augmentat dràsticament els nivells dels principals gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera terrestre, i ha creat un desequilibri en el balanç energètic de la Terra. L'augment d'aquests gasos fa que quedi més energia atrapada a la Terra i les temperatures mitjanes s'incrementin. La Terra no pot irradiar l'excés d'energia a través dels seus sistemes naturals, cosa que altera la distribució climàtica global, sensible als desequilibris energètics.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":96,"sub_idea_of":11,"sub_idea_number":6,"version_number":2,"headline_in_english":"A global perspective is necessary to preserve our planet ","language_code":"ca","headline":"Per preservar el nostre planeta cal una perspectiva global ","text":"Tota persona és un habitant d'aquest planeta. Els conceptes de conservació i de responsabilitat en l'àmbit mundial ens poden ajudar a entendre que tothom pot actuar, com a part d'un grup o individualment, per contribuir a resoldre els problemes globals. Cal conservar la Terra per als nostres descendents. Actualment, sabem amb certesa que la Terra és l'únic planeta de l'Univers capaç d'acollir la vida.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":97,"sub_idea_of":11,"sub_idea_number":7,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomy provides us with a unique cosmological perspective that reinforces our unity as citizens of Earth ","language_code":"ca","headline":"L'Astronomia proporciona una perspectiva cosmològica única que reforça la nostra unitat com a habitants de la Terra","text":"Tots els éssers humans de la Terra viuen sota un mateix cel i comparteixen la mateixa vista de les profunditats del Cosmos. Les imatges de l'espai que mostren la \"bala blava\" del planeta Terra ens han proporcionat una comprensió més profunda de la nostra nau espacial comuna. Vista des de l'espai, les fronteres entre els països individuals desapareixen del tot. Les imatges de les sondes espacials com ara la Voyager 2 i la Cassini ajuden a comprendre que el \"punt blau pàl·lid\" és una simple màcula en la immensitat de l'Univers.","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":1,"sub_idea_of":1,"sub_idea_number":1,"version_number":2,"headline_in_english":"Understanding the sky and the movements of the Sun and planets was one of the first attempts to understand the natural world","language_code":"zh-hant","headline":"理解天空中日月星辰的運動是理解自然世界的第一步","text":"天文觀測的第一筆記錄來自史前人們創作的圖畫和人工製品，那裡記錄著他們在空中看到的東西。在古代文化中，天文學與宗教和神話信仰有關。人們利用天文學現象測量時間並建立日曆，從而計劃日常和季節性的活動。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":2,"sub_idea_of":1,"sub_idea_number":2,"version_number":2,"headline_in_english":"Earlier cultures imagined patterns connecting stars in the night sky","language_code":"zh-hant","headline":"早期文明將夜空中的星組合成想像中的圖案","text":"星座是夜空中的星星通過假想線連接而成的圖案。最早的星座是由早期文化定義的。這些可識別的恆星群通常與希臘、瑪雅、美洲原住民和中國等文明的文化故事和神話聯繫在一起。在現代天文學中，星座是天空中定義明確的區域，將古老的星座以及15、16、17和18世紀定義的星座結合在一起。一些例如澳大利亞土著和南美土著的文化，也使用銀河光帶中的陰影來識別圖案。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":3,"sub_idea_of":1,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomy has inspired and is represented in the art and culture of many civilisations","language_code":"zh-hant","headline":"天文學啟發了很多文明的文化藝術並根植於其中","text":"幾個世紀以來，藝術家，詩人，作家和許多富有創造力的思想家都將夜空用作創作的靈感和/或主題。例如，我們可以在繪畫，雕塑，音樂，電影和文學中看到天文學的身影。這些作品通過夜晚觀察到的圖案直接或間接地傳達了夜空的本質、美麗和神秘。藝術的普遍性及其與文化的緊密聯繫可以讓人們不僅欣賞到天體和天文現象本身之美，還能欣賞到我們已經獲得的關於它們的知識。這在世界範圍內提高了人們對天文學的興趣，並促進了同一片天空下的跨文化理解。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":4,"sub_idea_of":1,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomy provided important timekeeping knowledge, essential for ancient agriculture","language_code":"zh-hant","headline":"人們利用天文現象確定時令節氣，對古代農業至關重要","text":"在許多古代文化中，天文學是為了提高耕作時間的準確性而發展的。例如，埃及人根據對天狼星的觀測制定了日曆，以確定尼羅河每年洪水的時間。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":5,"sub_idea_of":1,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomy was important for navigators in the past","language_code":"zh-hant","headline":"過去，天文學是航海家的重要工具","text":"許多文明利用星星和其他天體的位置在陸地和海洋上導航。天體導航至今仍在被使用。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":6,"sub_idea_of":1,"sub_idea_number":6,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomy, by using the scientific method, is different from astrology","language_code":"zh-hant","headline":"天文學和占星術是不同的","text":"在近現代之前，天文學和占星術之間的區別還很模糊。如今，天文學和占星術已截然不同。天文學是一門科學，而占星術不是。占星術使用天體的位置來預測未來的事件。然而，對占星術的廣泛研究表明，占星術的預測並不准確，且沒有任何科學依據。","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":7,"sub_idea_of":1,"sub_idea_number":7,"version_number":2,"headline_in_english":"Earth was believed, by most earlier cultures, to be the centre of the Universe","language_code":"zh-hant","headline":"一些早期文化認為地球是宇宙的中心","text":"除了活躍於公元前300年的一些希臘天文學家，大多數早期文化都認為地球是宇宙的中心。這種地心說在歐洲和亞洲文化中持續了兩千多年，才在十六世紀所謂的哥白尼革命時被推翻。現代天文學家發現，宇宙似乎沒有特定的空間中心。","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":8,"sub_idea_of":1,"sub_idea_number":8,"version_number":2,"headline_in_english":"The century-long Copernican revolution led to the Sun replacing Earth as the accepted centre of the Solar System","language_code":"zh-hant","headline":"長達一個世紀的哥白尼革命確定了太陽是太陽系的中心","text":"在16世紀，哥白尼提出了日心說。在這種觀點中，太陽是宇宙的中心，而地球圍繞著它運動。儘管我們現在知道太陽不是宇宙的中心，而僅是太陽系的中心，但是哥白尼日心說在當時是革命性的，為現代天文學的發展做出了貢獻。","number_substitute":null,"categories":["Solar System"],"category_ids":[1]},{"sub_idea_id":9,"sub_idea_of":1,"sub_idea_number":9,"version_number":2,"headline_in_english":"Over 400 years ago, astronomers undertook the first methodical observations within astronomy using a telescope","language_code":"zh-hant","headline":"400多年前，天文學家第一次用望遠鏡進行觀測","text":"儘管伽利略沒有發明望遠鏡，但他是第一個將其用於科學研究的人。他對折射望遠鏡的改進使他發現了金星位相、木星的四個最大的衛星等，這些衛星仍被稱為伽利略衛星。他的發現提供了令人信服的證據，支持了宇宙的日心說。","number_substitute":null,"categories":["Telescopes, Instruments and Observatories"],"category_ids":[3]},{"sub_idea_id":10,"sub_idea_of":1,"sub_idea_number":10,"version_number":2,"headline_in_english":"Planet Earth is approximately spherical in shape, and this has been illustrated for centuries in many different ways","language_code":"zh-hant","headline":"地球在數世紀前就被不同的方法證實為橢球體","text":"世界許多地區的早期文化在描述宇宙時，將地球形容成平面狀或盤狀。而“地球是一個球體”的這種想法也已經存在了數千年，成為了許多文化的世界觀的重要組成部分，並在1000多年前就成為主流思想。有許多經驗方法可以驗證地球大致為球形（事實上為扁球形）。最早的數學方法之一是埃拉托色尼Eratosthenes提出的（公元前3世紀），他通過分析古埃及不同地點的木棍投射的陰影長度來測量地球的周長。","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":11,"sub_idea_of":2,"sub_idea_number":1,"version_number":2,"headline_in_english":"We experience day and night because of Earth’s rotation around its axis","language_code":"zh-hant","headline":"我們看到晝夜交替是因為地球在自轉","text":"地球面向太陽的一側是白天，而背向的一側則是夜間。地球在繞其自轉軸旋轉，太陽兩次到達天空中同一位置所需的時間被定義為一（太陽）日，平均為24小時。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":12,"sub_idea_of":2,"sub_idea_number":2,"version_number":2,"headline_in_english":"We experience seasons because of the tilt of Earth’s axis of rotation as Earth moves around the Sun in a year","language_code":"zh-hant","headline":"我們感受到四季是因為地球在傾斜著圍繞太陽公轉","text":"地球的自轉面（赤道面）與其繞太陽旋轉的公轉平面（黃道面）有23.4°的夾角。因此，在地球繞太陽運行的部分軌道上，北半球或南半球會向太陽傾斜，而另一半球則背向太陽傾斜。前者經歷夏天，因為陽光更多地直射在這半球上，並且由於太陽所在的緯度更高，白天也會更長。相反，遠離太陽的半球會經歷冬天，因為陽光與地面的夾角更小，導致陽光被擴散到更大的區域。太陽在天空中的高度較低，因此白天變得更短。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":13,"sub_idea_of":2,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"We see different phases of the Moon throughout a Moon cycle","language_code":"zh-hant","headline":"月亮按週期盈虧變化","text":"當月球繞地球旋轉時，它相對於太陽和地球的位置會發生變化。月球表面被陽光照亮的區域也會發生變化，從而產生我們從地球上看到的不同相位——新月、上蛾眉月、滿月和下蛾眉月，從滿月到滿月需要29.53天。雖然月球的相位對於地球上的任何觀察者來說基本相同，但月亮形狀的方向會有所不同，這取決於觀察者所在的半球。例如，一觀察者可能會看到新月開口向左，而其他人從不同的位置觀察，可能會看到新月開口向右。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":14,"sub_idea_of":2,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"Eclipses occur due to special alignments of the Sun, Earth and Moon","language_code":"zh-hant","headline":"日月食的發生是因為太陽、地球和月亮排列成直線","text":"有時，當月球剛好經過太陽和地球之間時，月球會擋住來自太陽的光線並在地球上投下陰影，從而形成日食。有時，地球會位於太陽和月球的連線之間，並在月球上投下陰影，遮住月球表面並造成月食。日食可以是部分的，即太陽的一部分被遮住，也可以是全部的，即整個太陽都被遮住。月食只在滿月時發生，因此只能在夜間觀察到。在地球上的任何位置，月食都比日食更為常見，持續時間也比日食長。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":15,"sub_idea_of":2,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"The tides on Earth are a result of the gravity of the Sun and Moon","language_code":"zh-hant","headline":"地球上的潮汐是由太陽和月亮的引力造成的","text":"月球和太陽都會引起地球上的潮汐，但太陽的影響更弱。地球會在最靠近月球和最靠近太陽的一側，以及遠離它們的一側輕微凸起，最明顯的變化就是海洋潮汐。隨著地球自轉，海岸線轉到了應該凸起的位置，那裡的水位便會上升。當太陽、地球和月亮幾乎在一條直線上時（滿月和新月），我們會經歷更高的“大潮”。而當太陽和月亮相對於地球彼此成直角（上弦月和下弦月）時，我們會經歷較低的“小潮”。","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":16,"sub_idea_of":2,"sub_idea_number":6,"version_number":2,"headline_in_english":"Light from the Sun is essential for most life forms on Earth","language_code":"zh-hant","headline":"太陽光對地球上的絕大部分生物至關重要","text":"太陽是地球上生命形式的主要能量來源。例如，植物利用陽光進行光合作用，使它們生長並產生氧氣分子。那些氧氣被動物用於呼吸。人們相信，小行星撞上地球時對全球環境造成的破壞導致了不會飛的恐龍和地球上大多數物種的滅絕。撞擊產生的爆炸將大量灰塵輸送到大氣中，阻擋了太陽的光線，造成了漫長的冬季。陽光也會影響我們的身心健康。當暴露在陽光下時，我們的皮膚會產生維生素D，維生素D在我們的生命活動中起著重要作用。一些研究表明，人類抑鬱與缺乏陽光照射有關。","number_substitute":null,"categories":["The Sun"],"category_ids":[5]},{"sub_idea_id":17,"sub_idea_of":2,"sub_idea_number":7,"version_number":2,"headline_in_english":"Particles from the Sun travel to Earth and cause the aurora","language_code":"zh-hant","headline":"極光是由太陽粒子進入地球造成的","text":"在太陽爆發期間，來自太陽的帶電粒子（主要是電子和質子）會穿越1.5億千米的距離到達地球。它們被地球磁場束縛住，流向磁極，並與大氣中的粒子相互作用。這些粒子中最快的可以在大約半小時內從太陽傳播到地球，最慢的大約需要五天。有時，這些粒子風暴會擾亂地球磁場，損壞衛星和電網。通常，來自太陽的粒子會與地球大氣中的氧氣和氮氣相互作用。這種相互作用產生了變幻莫測的美麗光芒——極光，閃耀在北半球（北極光）和南半球（南極光）磁極周圍的夜空之中。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy","The Sun"],"category_ids":[4,5]},{"sub_idea_id":18,"sub_idea_of":2,"sub_idea_number":8,"version_number":2,"headline_in_english":"Technology developed for astronomical research is part of our daily life ","language_code":"zh-hant","headline":"天文學技術也是我們日常生活的一部分","text":"用於研究天文數據的分析工具和方法已應用於我們日常的工業、醫學和技術。最初為天文研究而開發的探測器現在也用於數碼相機，就如我們手機中的相機。為天文望遠鏡開發的特殊玻璃也用於製造LCD屏幕、計算機芯片以及陶瓷爐灶。天文學和醫學之間的知識遷移促進了磁共振成像(MRI)和計算機斷層掃描(CT掃描儀)以及其他設備的發展。","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":19,"sub_idea_of":3,"sub_idea_number":1,"version_number":2,"headline_in_english":"We can see several thousands of stars with our eyes on a clear and dark night","language_code":"zh-hant","headline":"在晴朗黑暗的晚上我們可以用肉眼看到上千顆星星","text":"當我們遠離城市的光污染，並在新月或無月夜觀察天空時，我們可以用肉眼看到大約4000顆星星。我們用肉眼看到的所有恆星都屬於我們的銀河系。儘管在其他星系中有數十億顆恆星，且在可觀察到的宇宙中有數万億個星系，但這些恆星距離太遠，因此太微弱，以至於我們的眼睛無法區分出每個單獨的光點。在合適的觀測位置和時間，我們太陽系五個最亮的行星，銀河系，銀河系的兩個伴星系（大小麥哲倫雲）和仙女星系（一個大旋渦星系）也可以用肉眼看到。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":20,"sub_idea_of":3,"sub_idea_number":2,"version_number":2,"headline_in_english":"The night sky can help us to orient on Earth and navigate","language_code":"zh-hant","headline":"夜空能夠幫助人們識別方向","text":"我們可以通過仰望夜空找到基本的方向。在北半球，找到北的最簡單方法是尋找北極星（Polaris，NorthStar），它與北天極非常接近。查找北極星的最簡單方法是通過大熊座和小熊座。在南半球，最接近南天極的恆星是SigmaOctantis（南極座σ），但是並不容易被看到。找到南方的一種快速方法是通過南十字座和半人馬座中兩個最亮的恆星。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":21,"sub_idea_of":3,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"The rotation axis of Earth wobbles (precesses) over thousands of years","language_code":"zh-hant","headline":"地軸在上千年中一直在搖擺（歲差）","text":"地球像陀螺一樣地自轉著。它的自轉軸方向以大約26,000年為一周期緩慢進動變化。這種運動使地軸隨著時間指向不同的方向，因此，天球的北極和南極會隨著時間緩慢改變位置。例如，當地軸轉到另外的方向時，在正北方的將不再是北極星，而可能是另一顆星。儘管目前在天球南極附近沒有明亮的恆星，但總有一天我們會擁有一個合適的“南極星”！","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":22,"sub_idea_of":3,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"Only a few celestial bodies are bright enough to be seen with the unaided eye when the Sun is above the horizon","language_code":"zh-hant","headline":"太陽未落時只有少量明亮的天體能夠被人眼看到","text":"星空中的大多數物體太暗，無法在明亮的陽光下被觀察到。同樣，在光污染較強的城市夜晚，由於人工照明使天空變亮，我們也只能看到一小部分星星。當太陽仍在地平線上方時，肉眼只能看到少數幾顆足夠明亮的天體。在合適的月相時期，白天可能會看到月亮。在某些時候，可以在早晨和傍晚看到金星，分別叫作啟明星和長庚星。如果你知道往哪裡看，甚至也可以在正午看到金星。極少數情況下，白天可能會看到特別明亮的彗星","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":23,"sub_idea_of":3,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"Celestial objects rise in the East and set in the West due to Earth’s rotation","language_code":"zh-hant","headline":"地球自轉導致了天體東昇西落","text":"由於地球繞著地軸自西向東旋轉，所以地表的觀察者看到整個天空從東向西朝相反的方向運動，似乎在圍繞著我們的星球旋轉。這種明顯的天空相對地球的運動被稱為周日視運動。這也就是我們看到天體從東方升起、西方落下的原因。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":24,"sub_idea_of":3,"sub_idea_number":6,"version_number":2,"headline_in_english":"Stars twinkle due to our atmosphere","language_code":"zh-hant","headline":"大氣層導致了星體閃爍","text":"當恆星的光進入地球大氣並穿過不同溫度和密度的圈層時，大氣的折射率在不斷變化著，導致光也在不斷改變方向，其亮度及其到達地面的位置也不斷變化。因此對於地球上的觀察者來說，恆星似乎在閃爍。而對於行星而言，大氣層來的影響要小得多（或無法察覺）。因為行星實際上可以被看成是小圓盤（面源），比如使用雙筒望遠鏡觀察時就能很容易看出來。而恆星在我們看來只是微小的光點（點源），由於所有的光都來自一個點，因此非常容易受到大氣折射變化的影響。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":25,"sub_idea_of":3,"sub_idea_number":7,"version_number":2,"headline_in_english":"Millions of meteoroids enter Earth’s atmosphere daily","language_code":"zh-hant","headline":"每天有上百萬顆流星進入地球大氣層","text":"流星體是小石頭或金屬物體，大小從沙粒到一米不等。當它進入地球大氣層時，會被氣體壓力加熱，在夜空中產生一連串的光，這種現像被稱為流星。當流星體在穿越地球大氣層時倖存下來並降落在地面時，便稱為隕石。儘管每天有數百萬顆流星在地球大氣中劃過，但是大多數流星體在到達地面之前都被燃燒成了氣體和塵埃。","number_substitute":null,"categories":["Naked Eye Astronomy"],"category_ids":[4]},{"sub_idea_id":26,"sub_idea_of":4,"sub_idea_number":1,"version_number":2,"headline_in_english":"Light (otherwise known as electromagnetic radiation) is the main source of information for astronomical research","language_code":"zh-hant","headline":"光（電磁輻射）是天文研究中主要的信息來源","text":"由於大多數天體離我們太遠，無法進行實地考察，我們必須依靠這些天體的電磁輻射（光）來研究它們。電磁波的不同波長提供了各種天文學機制和天體特徵的信息。在現代天文學中，我們使用整個電磁光譜來研究宇宙：無線電，微波，紅外線，可見光，紫外線，X射線和伽馬射線。儘管在一般情況下，“光”這個字僅指可見光，但在天文學中，光指所有電磁輻射。","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":27,"sub_idea_of":4,"sub_idea_number":2,"version_number":2,"headline_in_english":"On large scales, gravitation is the dominant interaction in the Universe","language_code":"zh-hant","headline":"大尺度結構下，引力是主導宇宙的相互作用力","text":"平均而言，天體不帶淨電荷。這些物體在長距離上相互作用的主要方式是引力。引力使行星繞太陽運行，使恆星繞星系中心運動，並使恆星熾熱的等離子保持球形。大多數天文現像都用牛頓的萬有引力定律來描述，但是在最極端的情況下，需要愛因斯坦的廣義相對論來提供準確的描述。","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":28,"sub_idea_of":4,"sub_idea_number":3,"version_number":2,"headline_in_english":"Gravitational waves and subatomic particles provide new ways of studying the Universe","language_code":"zh-hant","headline":"引力波和亞原子粒子為研究宇宙提供了新的方向","text":"引力波——時空的漣漪——是20世紀初期根據廣義相對論預測的。2015年首次實現了引力波的直接探測，科學家們現在可以將它們用作研究宇宙的新窗口。引力波是由強大的引力相互作用產生的，例如兩個大質量黑洞或中子星的合併。天文學家還探測到了各種亞原子粒子，例如中微子，電子或質子，以了解我們的太陽內部以及宇宙中一些最活躍的過程。","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":29,"sub_idea_of":4,"sub_idea_number":4,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomy makes use of data obtained from observations and simulations to model astronomical phenomena in the framework of current theories","language_code":"zh-hant","headline":"天文學家利用觀測及模擬數據為天文現像在當前理論框架下建模","text":"天文學家為天體及其相關現象和演化建立了數學模型。這些模型的框架由物理和化學的基本理論搭建而成。一些模型包含了基本的數學關係，而更複雜的模型利用到了數值模擬。最複雜的模擬在世界上一些最大的超級計算機上運行。來自望遠鏡和探測器的觀測數據可被用於測試和完善模型。觀測證據與模型之間的相互論證是探索發現的重要方面。","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]},{"sub_idea_id":30,"sub_idea_of":4,"sub_idea_number":5,"version_number":2,"headline_in_english":"Astronomical research combines knowledge from different fields, such as physics, mathematics, chemistry, geology and biology","language_code":"zh-hant","headline":"天文學結合了物理、數學、化學、地理及生物等多學科知識","text":"專業的天文研究結合了數學，物理學，化學，工程學，計算機科學以及其他領域的知識。事實證明，這種廣闊的視野對於揭示和模擬天文物體和現象的本質至關重要。例如，要了解恆星內部發生的核反應，科學家需要核物理學；為了檢測恆星大氣中的元素，需要化學；工程技術對望遠鏡和探測器的製造至關重要；軟件的定制開發對於分析這些儀器提供的數據不可或缺。","number_substitute":null,"categories":[],"category_ids":[]}]}